Tuesday, January 12, 2016
CAP AL CONGRÉS DEL PSC- art. Blogesfera socialista
CAP AL CONGRÉS DEL PSC.
En mig de tantes
tempestes es fa difícil tenir uns mesos de tranquil·litat per poder celebrar el
Congrés del partit. Sembla que la investidura de Carles Puigdemont i la
formació de nou govern pot donar uns mesos de respir com per poder convocar i
celebrar-lo amb un mínim de calma. Queda per aclarir el panorama espanyol però
ja no pot esperar més la consolidació d’una executiva nacional que tingui per
davant el temps necessari per posar ordre en el partit i organitzar-lo pels
nous reptes de futur.
A la vista del
passat recent i del rabiós present, no crec que ningú dubti de la necessària
reelecció de Miquel Iceta com a Primer Secretari. En poques ocasions es troba
la persona adequada en el moment oportú, i ara que el tenim, res millor que
ajudar-lo a consolidar la seva posició i reforçar la seva autoritat.
Una autoritat que
la té per mèrits propis, però que convé reforçar-la amb un equip de la seva
màxima confiança. I hem de ser pràctics i fugir de mals exemples del passat
quan consideràvem que en l’executiva hi havia d’haver representació de totes
les federacions, de totes les sectorials, de tots els àmbits,....fins arribar a
executives més pròpies de temps passats que no pas dels moments presents.
Una executiva
reduïda d’una desena de persones, capaç de reunir-se cada setmana, o en
qualsevol moment, en qüestió d’hores, és el que precisa el moment actual. I si
es vol una executiva ampliada més territorial i sectorial pels grans debats i
esdeveniments. I prou. Siguem pràctics i eficients en la organització i gestió.
Així, doncs, ben
aviat serem cridats a elegir els delegats de la federació XI per participar en
el Congrés nacional. I a continuació convindrà fer-lo aquí, a les nostres
comarques, en les quals tenim una feina immensa per fer, després de desercions,
pèrdues i disminució d’efectius en qüestió de militants, simpatitzants i
càrrecs institucionals. Hem arribat a hores baixes, però no tinc cap dubte
sobre la capacitat de renovació, regeneració i superació de dificultats per
remuntar el vol. Tenim un espai per cobrir, una ciutadania per defensar i uns
ideals per impulsar. No falta res més que les persones adequades per aplicar
les propostes oportunes.
I aquí, en el
nostre territori, convé practicar similars formules d’organització. Poca gent a
l’executiva de federació i més participació en el Consell de Federació. No pot
ser que tinguem una gran executiva, amb molt poca assistència a les seves
reunions. Siguem pràctics i generosos, i apliquem criteris d’eficiència i bona
gestió. I siguem capaços de donar pas a noves persones si se’ls hi veu el
compromís de complir amb els càrrecs que se’ls hi proposin. Per la meva part,
vaig iniciar la retirada anys enrere, i ara anuncio un nou pas, proposant que
sigui algú altre qui presideixi el Consell de Federació. El proper 25 de març
assoliré les condicions per esdevenir pensionista, amb el compromís de
continuar treballant en aquelles feines que el partit consideri pertinents,
però sempre en llocs secundaris.
Tenim persones prou
preparades com per prendre el relleu en molts dels càrrecs de la Federació.
Altra cosa és la situació d’alguna de les Agrupacions, pensant sobretot en el
Solsonès i el Berguedà. Dos territoris complicats des de sempre, i amb
situacions difícils de capejar en el moment actual. Aquest és un dels grans
reptes de la nova Executiva. En definitiva estem a punt d’obrir una nova etapa
en la vida del partit, i hem d’aprofitar-la per prendre les millors decisions a
cada nivell organitzatiu. De tots nosaltres depèn l’èxit de la nova etapa.