Thursday, January 21, 2016
ARA TOCA GOVERNAR - art. Nació Digital Solsona
HORA DE GOVERNAR.
Un govern no pot
estar gairebé 5 anys pendents d’un sol tema, per molt important que aquest
sigui per ell. Un país es composa de molts col·lectius, molts àmbits i molts
interessos que convé poder coordinar i impulsar. Hem tingut tot aquest temps a
l’administració de la Generalitat al ralentí, o congelada , els darrers mesos.
Ara toca, governar, prendre decisions i atrapar el temps perdut, si es pot.
Aquest és el gran repte del nou president i l’haver estat alcalde pot ajudar a
tocar de peus a terra i deixar per a més endavant determinades accions i
actuacions que poden complicar molt la vida i no ajudar en res a l’anomenat
procés.
De fet, tant ell
com alguns dels consellers ja deixen anar que el termini de 18 mesos posat com
a moment per obtenir la independència o desconnectar no ha de ser una “cotilla”
ni una data sagrada. Ha de ser més flexible i més en consonància amb els
esdeveniments que tant Catalunya com Espanya viurà en els propers temps. Em
sembla una posició raonable, tant raonable com que la Comissió del Parlament
que havia de proposar la desconnexió amb Espanya no sigui una Comissió
legislativa, sinó d’estudi. Es a dir, la Comissió estudiarà el marc
constitucional i l’estatutari per arribar a la conclusió que cregui oportuna.
De la feina d’aquesta comissió ja en tornarem a parlar d’aquí un parell de
mesos.
El que ara hauríem
de voler i d’exigir al nou govern és la presentació d’un pla d’acció pels
propers anys. Un pla que contempli quines han de ser les prioritats del govern
per impulsar l’activitat del país. El principal problema és l’atur, la pobresa,
l’envelliment de la població, les retallades en sanitat, serveis socials, en ensenyament...tenim
un panorama realment desolador i cal prioritzar els pocs diners com per
donar-los la màxima rendibilitat. De totes maneres hem de ser realistes i
explicar que sense un acord entre el govern central i el govern de la
Generalitat, no es podrà millorar cap dels serveis essencials.
El deute de la
Generalitat és immens i fora de control. S’incrementa cada dia en 3 milions
d’euros en interessos i ha arribat a una xifra mai imaginada de 68.000 milions
d’euros. Agradi o no toca negociar amb el govern central una bestreta mensual ,
però una altra per tapar una part dels crèdits amb entitats financeres per
reduir el deute. Sense aquest acord previ, no es pot pensar en fer funcionar la
maquinària de l’administració.
I aconseguit aquest
acord, s’ha d’impulsar tota mena d’activitat en tot el territori. La situació
és alarmant com indiquen les darreres dades de demografia. De 42 comarques a
Catalunya, només 8 mantenen la població, totes les altres estan perdent
habitants. Han marxat moltes empreses davant la inseguretat jurídica i
política, i no s’hi val a dir que son dades inventades, la realitat sempre
s’acaba imposant. Ara toca donar garanties a les empreses per invertir i per
atreure inversions estrangeres. La creació de feina és la principal prioritat,
d’aquesta en depèn que les altres es vagin solucionant. A veure si un president
que ha estat alcalde, posa el país a funcionar a ple rendiment. Ja va sent hora
de fer-ho.