Friday, January 08, 2016
ADÉU A UN ALCALDE - art. Regió 7
ADÉU A UN
ALCALDE.
Aquest dilluns ens va deixar l’alcalde de Sant Mateu de Bages, Pere Ribera,
a l’edat de 58 anys. Una edat injusta per una vida dedicada al seu poble, i al
país, en tant que ex diputat al Parlament, i a un partit Unió Democràtica en el
qual militava i del qual va ser dirigent territorial destacat.
Ens varem conèixer i tractar en el Parlament i molt especialment varem col·laborar
arran els incendis a la Catalunya Central ,
buscant ajudes, promovent propostes, i intentant potenciar més i millor les
ADF’s en tant que peces cabdals en la prevenció i extinció d’incendis, colze a
colze amb el cos de bombers.
Després varen venir altres col·laboracions , ell en representació del
govern i jo en tant que membre de la oposició socialista, en relació a la
problemàtica del món rural, en general. Necessitat de més ajudes per
manteniment de camins, subvencions per pobles petits, equipaments municipals
polivalents, portades d’aigua a disseminats, concessions d’aigua, i un llarg
etcètera, pensant en municipis de gran extensió i pocs recursos.
Pot semblar poc, un resum d’unes línies per explicar la feina de molts
anys, però cada pas donat costava d’arrencar en un país molt urbanitzat, en el
qual els pobles petits s’han de buscar un lloc i reclamar la seva presència i
interès.
L’alcalde d’un poble petit està en actiu totes les hores del dia i de la
nit, i aquest ha estat l’exemple de Pere Ribera, a Sant Mateu. I alhora,
buscant a fora, recursos per fer totes les obres que considerava vitals pel
futur del municipi. Va saber aprofitar bé els anys de bonança econòmica a
nivell de totes les administracions, no en va tenia bons contactes a tot arreu
i no tenia cap mania a l’hora de reivindicar recursos . Es així com pobles
petits que tenien grans mancances les han anat superant al llarg dels
trenta-sis anys de democràcia municipal.
El tracte amb ell era fàcil i profitós. Home pràctic i ja amb moltes
experiències a l’esquena veia quan era possible un acord o no , i el facilitava
proposant alguna transacció que permetés salvar la disputa sense guanyadors ni
perdedors. Es la millor manera de tancar un debat, i en això va arribar a ser
un bon mestre.
Amb el seu adéu deixa un buit en el seu poble i en tots aquells organismes
en els quals participava, però quedaran les obres que va impulsar, el progrés
que va aconseguir i la feina feta. Uns bons resultats que han merescut la
dedicació de tants anys, i que enllaçaran amb altres que faran els seus
successors en una cadena que mai més s’ha de trencar.
Els alcaldes i regidors som peces d’una cadena que enllaça mandat rere
mandat, pren el relleu dels qui ens han precedit i dona el testimoni a qui ens
han de seguir. En Pere Ribera ha tancat un període de prop de vint-i-cinc anys,
al servei d’una causa política essencial , com és presidir un ajuntament. I al
mateix temps va fer moltes altres feines al servei del país. El resum de tot
plegat és que ha valgut la pena, i li hem de reconèixer la bona feina feta.
Varem ser adversaris, cordials adversaris, capaços de treballar plegats en defensa
del món rural i la qualitat de vida a pagès. Mereix un bon record. Que descansi
en pau.