Tuesday, January 13, 2015
TOT A PUNT ... PER ELECCIONS AL SETEMBRE.
TOT A PUNT ...PER
SETEMBRE.
La interminable comèdia de reunions, conferències, declaracions,
manifestos, missatges per sms...tindrà un nou episodi demà, amb una suposada
darrere reunió entre Mas i Junqueras que permeti al president, anunciar el
dijous que deixa les eleccions al Parlament, pel dia 13 de setembre...
No tinc cap bola màgica que m’indiqui el guió del president , ni de CiU,
perquè no existeix. Ni ell mateix no ha seguit cap guió preestablert,
simplement s’ha deixat portar pels aconteixements, per les previsions o
consells del seu entorn, o per altres companyies més o menys properes. El
resultat el tenim ben a la vista, amb el període més esbojarrat de la política
catalana, espanyola i fins i tot mundial.
Ni en els pitjors somnis hauríem pogut imaginar un panorama com el que
tenim. I alguns encara creuen que el procés català pot trobar aliats a nivell
de la UE , i fora
d’ella. El currículum que podem mostrar conté tantes i tant rellevants
contradiccions que no pot fer creïble cap de les iniciatives que s’han posat en
marxa, i menys pretendre que amb unes noves eleccions al Parlament, es podrien
resoldre de cop tots aquests inconvenients.
Enumerem-ne només unes quantes. Estem en un país governat per una coalició
en clara i franca minoria: 50 diputats sobre un total de 135. Aquesta coalició
estava segura que tot i tenir-ne 62, podia convocar eleccions anticipades i
sumar-ne uns quants més. En comptes d’això en va perdre 12. En un cas semblant,
a qualsevol país europeu la dimissió del president s’hagués fet efectiva la
mateixa nit electoral. Però bé, continuem. Aquest govern en rotunda minoria té
per soci a un altre partit que li aporta 21 diputats, però que es manté a la
oposició, de manera que actua com oposició uns dies, i com a govern, uns altres.
Us ho juro que això mai ho havia vist, ni llegit en cap país del món mundial.
Seguim.
La conversió del president de l’autonomisme a l’independentisme es fa de la
nit al dia, i empren un camí cap a “terres ignotes”, sense brúixola, ni timó ni
vaixell en condicions. Però, aquest mateix govern que presideix ha aconseguit
la fita històrica d’elevar el deute fins els 63.000 milions d’euros. Una xifra
pròpia d’un Estat malbaratador i el fa dependre totalment de l’Estat central
que té un 50% d’aquest deute, de manera que només pot sobreviure si l’Estat
central li va enviant bestretes mensuals per cobrir les despeses més
elementals.
La coalició de govern a més està implicada en nombrosos escàndols que
afecten el principal fundador i la seva família amb nous episodis cada dia, té
la seu central embargada per un altre escàndol de grans dimensions, i ha perdut
pel camí qui havia de ser l’esperança pels propers temps...
I amb tot el que cau, al president se li acudeix deixar de banda partit i
coalició i inventar-se una nova formula per anar a les eleccions: la seva
llista. Una llista única, amb un guió increïble, que li permetria sobreviure 18
mesos, per tot seguit portar el país cap a ser un Estat, i ell passar a les
pàgines insignes de la nostra història...
M’encanta anar al cinema, i puc assegurar que de les moltes pel·lícules
vistes amb arguments polítics, cap havia imaginat un guió com aquest. Sense cap
mena de dubte hi ha molta gent que ens mira, segur. No ens admira, dic que ens
mira, perquè les apostes de com seguirà i acabarà el guió han de ser molt
altes. De fet, és la primera vegada que un president d’un partit es carrega el
seu propi partit, cosa que no havien aconseguit ni el PSC, PP, o
altres...durant els 35 anys d’existència.
En fi, espero amb delit, les explicacions de dijous per veure si finalment
anuncia les eleccions al Parlament pel dia 13 de setembre i si hi anirà ell al
capdavant d’una llista de CiU , plena d’independents ,arraconant als diputats i
diputades actuals, o si fins i tot treu les sigles i les abandona o què? Bé, a
falta de guió hem d’inventar-nos escenaris. Aquí en tenim un, però en un guió
que no existeix tot és possible, tot és imaginable, tot queda a expenses de la
gent i de les circumstàncies. Reconeguem que la realitat clarament supera la
ficció. Fins dijous. Us recomano una bona dosi de til·la, camamilla i sopes de
valium.
# posted by joanroma @ 7:00 AM 
