Saturday, January 03, 2015
SANCIONAR MALES PRÀCTIQUES - art. Regió 7
SANCIONAR MALES PRÀCTIQUES.
Fa pocs dies vaig tenir coneixement d’una
primera sanció per haver activat un rescat a la muntanya, sense causa
justificada. Es tractava de dos amics que varen anar a una muntanya del
Ripollès, es varen separar, i un d’ells va activar emergències a la vista de
que no trobava el company d’excursió. Al cap d’una estona es varen trobar,
varen agafar el cotxe i se’n tornaren cap a casa sense dir res més, malgrat
haver trobat pel camí algun camió de bombers que anava a la recerca del perdut.
Investigats els fets i els autors, se’ls ha
aplicat una sanció de 839 euros, que han de pagar entre els dos. No crec que
ningú pugui estar-hi en contra d’aquesta actuació del Departament d’Interior i
el que estranya és que no se n’hagin imposat moltes més. Crec que aquesta ha
estat la primera o una de les poques que s’han imposat, i ha de servir
d’escarment de cara a futures actuacions de persones que se’n van a la
muntanya, amb una falta de preparació tècnica i personal increïbles.
En aquestes comarques centrals tenim alguns
dels indrets més coneguts per fer excursions, escalades, caminades, i altres
esports semblants, i no deixa de sorprendre la facilitat en que alguns creuen
poder accedir a determinats llocs, com el Pedraforca, el Massís de Montserrat,
alguns punts del Catllaràs,etc. Mancats de pràctica, amb vestimenta i calçat
inapropiat no és estrany que cada dos per tres, truquin a emergències per
solucionar problemes com ferides als peus, desorientació, esgotament...i ben
sovint veiem un helicòpter, a dalt, i camions a baix anant a buscar la persona
en perill. Un cost enorme per resoldre un cas d’imprevisió per no dir
d’inconsciència que paguem entre tots.
Ha costat molt posar en marxa la Llei aprovada
pel Parlament perquè no és fàcil dictaminar clarament quan hi ha hagut
negligència, i quan imprevisió o mala pràctica. Si el tema arriba als jutjats
pot costar més el tràmit judicial que no pas la sanció a imposar, a banda
d’allargar el procediment mesos o anys, però per algun cas s’ha de començar per
posar sobre la taula el debat i evitar la reiteració de casos, com estem veient
any sí, any, també.
En aquest grup també cal posar-hi grups
organitzadors d’acampades, sense prou experiència ni prou preparació, o
pràctiques clarament inapropiades en funció de les edats dels participants,
etc. La progressiva massificació dels espais naturals ha portat a perdre el
respecte o la por a determinades pràctiques i portar un mòbil pot semblar la
solució fàcil i miraculosa a qualsevol problema o imprevist. Es tant senzill
fer una trucada que molts creuen que el resultat és gratuït.
Benvingudes, doncs, les primeres sancions i
els debats que produiran, per alertar dels perills existents i la obligació de
fer-hi front, amb les previsions oportunes i la preparació necessària. Els
practicants habituals, la majoria d’ells , federats, també ho agrairan perquè
les males pràctiques els perjudiquen de manera directa, i porten el descrèdit
cap un col·lectiu que és el primer a demanar rigor i serietat. També va bé
fer-ne la deguda publicitat perquè tothom vegi que hi ha hagut un canvi
d’actitud en el govern, i que s’ha deixat de banda la permissivitat i la
tolerància .
# posted by joanroma @ 2:52 AM 
