Tuesday, January 27, 2015
SABEN AQUELL QUE DIU ...?
SABEN AQUELL QUE
DIU... ?
El President Mas avui ha aclarit un dels grans punts que tot Estat ha de
tenir en el frontispici de la seva estructura: la Defensa del territori i la
política d’aliances. Espavilat com és, té clar que una vegada aconseguida la independència,
demanarà entrar a l’OTAN o quedar-s’hi , fent una aportació sensacional: un
exèrcit d’espies, en comptes d’un exèrcit convencional.
Aquesta afirmació que aviat circularà per tot el món, es basa en que un
petit país com el nostre, no es pot permetre la creació d’un exèrcit que costa
una mil.lionada, i precisa d’un gran nombre de persones disposades a vestir
l’uniforme, per tant, hem d’anar cap una cosa més modesta i pràctica: un cos d’intel·ligència
militar que pot aportar grans avantatges a la operativitat dels exèrcits que
conformen l’OTAN.
Només cal recordar el famós Pujol ( l’espia de la segona guerra mundial) no
l’ex president, per comprovar que podem generar espies de primera divisió i
estalviar-nos una fortuna cada any. Curiosament cap altre país petit havia
pensat en una solució com aquesta a l’hora de cooperar a la defensa de la UE.
Tant aviat som un gran país, per segons quines coses, com un de molt petit
per altres. Aquí no ens hem de comparar amb Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Suècia,
Àustria....tots amb exèrcits propis, obligats a aportar tropes, material, i
diners per sostenir la defensa conjunta de l’OTAN. En aquest punt el president
Mas advoca per trobar una posició especial, excepcional i molt més barata per
Catalunya: uns quants espies.
Ara hem de veure la reacció de la sectorial de Defensa de l’ANC que sí
preveia tenir un exèrcit, tot i que especialitzat en guerra de guerrilles per
si als del costat se’ls ocorria fer alguna malifeta.
Les declaracions d’avui s’han fet en el transcurs d’un acte de El Punt
Avui, i de ben segur mostraran el gran enginy del president en un tema tant
transcendental com és el de la Defensa. Bé ,
no cal dir que ni els més coneixedors de les relacions exteriors i de l’OTAN
ens podíem haver imaginat una sortida com aquesta.
Es evident que si a cada estructura d’Estat se li apliquen sortides com la
que acaba d’explicar, Catalunya tindrà diner de sobres per fer coses mai
imaginades. En la propera conferència segurament ens explicarà com pensa
organitzar la representació exterior de la Generalitat. Jo
crec que podria fer una cosa semblant amb les Ambaixades. Una bona solució
seria la de posar un intèrpret de català a cada Ambaixada de França , Alemanya
o Gran Bretanya, i ja està. Els catalans podrien anar a qualsevol de les
Ambaixades d’aquests països , que en tenen a tot el món, i amb un sol intèrpret
tindríem resolt el problema. La morterada de diners que costa tenir
representació arreu del món es resoldria amb un parell de centenars
d’intèrprets. La feina concreta i precisa ja la farien els funcionaris de les
Ambaixades, degudament assabentats de les peticions, pels intèrprets.
En fi, amb aquesta “tempesta d’idees” podem continuar avançant amb altres
estructures d’Estat. Tenim prop d’un any per implementar-les i preparar-les pel
dia que es posin en marxa. Ànims, doncs, que tothom hi pensi, que el president
està preparat per afrontar els grans reptes, com hem pogut veure avui mateix.