Thursday, January 22, 2015
POCA CAÇA, A LA GASTRONOMIA BERGUEDANA- art. El Setmanari
POCA CAÇA, A LA GASTRONOMIA BERGUEDANA
Com usuari habitual
de nombrosos restaurants de la comarca, sempre m’ha sorprès l’ escassa
presència de plats de caça en la nostra gastronomia. Aquesta absència contrasta
amb l’enorme quantitat d’animals abatuts a cada temporada de caça. I parlo ara,
precisament en plena temporada, per interrogar i proposar un canvi de tendència
i aprofitar una de les grans riqueses gastronòmiques del nostre territori.
Recordo amb
especial nostàlgia els meus anys a Suïssa, quan a l’inici de la temporada de
caça un gran nombre de restaurants del país, posaven cartells indicatius de que
oferien els primers plats de cérvol, cabirol, cabra, porc senglar...durant un
parell o tres de mesos, era habitual consumir aquestes carns, cuinades en
diferents variants, però totes elles molt apreciades.
Bé, doncs, si allà
fa anys i anys que aprofiten la caça, no entenc perquè aquí no podem fer el
mateix. He parlat amb nombrosos caçadors i tots ells tenen congeladors plens a
vessar de trossos de carn , a l’espera que les dones les vagin cuinant. Es
habitual també, que davant aquesta abundància, en donin a amics i parents, però
no la poden comercialitzar. Es un tema que convindria resoldre adequadament.
Fa pocs dies una
colla em va informar de que havien abatut divuit porcs senglars en un sol dia.
I no era excepcional perquè algun altre dia havien superat aquesta xifra. Altres
colles m’han dit que havien abatut tres cérvols, i dos cabirols, etc, etc. En
resum, l’enorme quantitat de fauna que tenim permet ampliar les autoritzacions
per caçar les espècies més apreciades: isards, cabirols, cérvols...i a més
reduir la presència de porcs senglars que s’estan estenent a una rapidesa
increïble.
No és lògic no
tenir un sistema ben adequat d’aprofitament gastronòmic de tota aquesta fauna,
i convertir-la en una de les grans atraccions de la comarca. Tots sabem que una
bona gastronomia fa moure la gent d’un cantó a l’altre i si una vintena de
restaurants tinguessin a la carta, mitja dotzena d’ofertes de plats de caça ,
de ben segur aconseguirien una clientela regular i habitual , no solament
durant la temporada, sinó al llarg de tot l’any.
Bé, no em pertoca a
mi dir quin és el camí a seguir però sempre m’ha interessat el tema i ja el
vaig poder tractar durant els meus anys de diputat, sense aconseguir
resoldre’l. Però tot ha canviat i l’increment de fauna fa més necessari trobar
una sortida adient, la qual podria beneficiar totes les parts. En primer lloc
als caçadors si podessin obtenir uns ingressos per aquesta via, als restaurants
perquè tindrien un producte bo i del país, i en tercer lloc a tots els amants
de la gastronomia que trobaríem una oferta molt poc habitual.
En uns moments en
que cal buscar sortides als productes més propers, si ho fem amb el bolets, i
altres productes del territori, perquè no ho hauríem de fer amb la caça. A
veure si de cara la propera temporada tenim algunes propostes sobre la taula
que permetin resoldre aquesta situació. I per cert, fa pocs dies vaig menjar un
esplèndid civet de porc senglar, culpable de motivar aquest escrit. Segur que
molts dels qui el llegiu haureu pensat el mateix.