Wednesday, January 14, 2015
NOU CANVI DE RUMB - art.Nació Digital Solsona
NOU CANVI DE
RUMB.
Acostumats ja a tota mena d’improvisacions i modificacions del rumb marcat
anys enrere, no ve d’aquí un canvi més. Ahir, pressionats per les entitats
sobiranistes que ja no sabien com explicar el seu paper i frenar els més
indignats, Mas i Junqueras varen improvisar un nou acord. Un nou acord que obre
més interrogants dels que resol i ben aviat ho veurem amb noves tibantors,
noves interpretacions del que realment varen parlar i nous conflictes que
posaran en qüestió la data electoral del 27 de setembre.
En primer lloc proclamar una data electoral a tant llarg termini té un munt
d’inconvenients perquè hi ha elements que cap d’ells controla. I si ara el
president Rajoy decidís avançar les generals ? La llei vigent no permet una
contesa electoral a menys de 3 mesos d’una altra, i tindrien prioritat les
generals per davant de les del Parlament. O fer-les el mateix dia, amb la qual
cosa, les del Parlament quedarien totalment afectades, emmascarades o
espanyolitzades...
En segon lloc, aquest precari acord a dues bandes, sota el padrinatge de
l’ANC, Omnium i AMI, no ha comptat per res amb les altres forces sobiranistes:
CUP, i amb menys entusiasme ICV –EUA ( que es mou entre dues aigües . Com
tampoc queda clara la posició en que queda UDC que no s’ha declarat
independentista, perquè es va moure més en la banda del Sí – No.
En tercer lloc, allargar l’actual situació fins a finals de setembre obliga
a aprovar el pressupost de la
Generalitat per 2015 quan ERC ja havia dit que no calia
aquest pressupost, a poques setmanes de la independència ( si com estava
previst era fer les eleccions el proper mes de març). Ara, on havia dit que no
calia, ha de dir que ja li sembla bé el pressupost o introduir-hi modificacions
per fer-lo més digerible...
En quart lloc, el panorama actual del Parlament pot variar sensiblement si
ens atenem a les enquestes en les quals apareix el fenomen PODEMOS amb una
força inusual per un partit que tot just acaba de néixer. Però el cert és que
en les dues primeres enquestes li donen la possibilitat d’entrar amb una
quinzena de diputats, nombre més que suficient com per trasbalsar la composició
general, i modificar la relació de forces en un sentit o altre. I res fa pensar
en que el costat sobiranista guanyés res amb aquesta entrada.
En cinquè lloc, no és seriós aparentar un ampli i lleial acord entre dos
líders que just unes hores abans es tiraven els trastos pel cap. La política
seriosa no dona per aquests cops d’efecte i tot indica un acord d’equilibris
per sortir del pas i guanyar temps. Un preciós temps que necessita Artur Mas
per posar ordre en uns quants temes vitals que té entre mans, com son les
eleccions municipals de maig d’aquest any, les quals podien rebre un cop mortal
cas de fer les del Parlament abans i quedar per sota d’ERC. Per tant, estem més
davant d’una estratègia de supervivència que d’un acord de país, pensant en el
país i no en el partit.
S’obren molts altres interrogants que ens han de preocupar als qui tenim
càrrecs institucionals perquè un país no pot sobreviure sense un govern que no
pensi en el dia a dia. I el govern de la Generalitat porta més de 3 anys absent de la
governança , en uns moments tant delicats com aquests. Ara tot queda pel
setembre, a l’espera d’uns resultats que son imprevisibles i que suposen nous
enfrontaments amb el govern central del qual depèn totalment. Ningú ho recorda,
però la Generalitat
deu 63.000 milions d’euros. Una xifra immensa, increïble, insuportable que
només pot afrontar si rep bestretes i ajuts constants i permanents del govern
central cada mes, perquè la meitat d’aquesta xifra és deute amb l’Estat.
Estem davant d’un nou cop d’efecte, propi de lideratges mediocres i acords
de curta volada. No han resolt res més que posposar l’hora de la veritat per a
més endavant. Guanyar temps, en molts casos suposa perdre el temps, i és el que
han fet Mas i Junqueras, i ben aviat ho podrem veure amb el qüestionament del
nou rumb acordat. I és que navegar sense brúixola, amb mapes erronis i vaixells
en males condicions, fa molt difícil arribar a Itaca. Continuem clarament
dintre de “terres ignotes”, i el país no s’ho mereix.
# posted by joanroma @ 11:45 PM 
