Monday, January 19, 2015
HORARIS BOJOS - art. Regió 7
HORARIS BOJOS.
Des de fa uns anys existeix una entitat que
intenta racionalitzar els horaris en el nostre país, sense gaire èxit, tot
sigui dit. El seu àmbit és estatal i es va constituir com a Comissió Nacional
per a la Racionalització d’Horaris ( ARHOE),
fa pocs dies va presentar als Reis , un resum de les seves activitats i
un clar desànim pels resultats obtinguts.
El seu clam és com un sermó en el desert,
malgrat tenir tota la raó del món a l’hora d’exposar, criticar i demanar canvis
substancials en la nostra manera de treballar, viure i compaginar el nostre
temps lliure, amb la família i les amistats.
Les propostes més rellevats que fan segur que
tots les compartim però ningú les posa en pràctica. Concretament voldrien
adoptar l’hora de Greenwich, que totes les administracions acabin els a les 18
hores la jornada laboral, com a màxim, que els programes de màxima audiència no
s’allarguin més enllà de les 11 de la nit, i que la conciliació familiar –
laboral sigui una realitat el més aviat possible. Evidentment hi ha un llarg
nombre d’altres consideracions que per raons d’espai no puc enumerar però amb
aquestes ja es veu per on volen anar.
Estic totalment d’acord amb aquesta iniciativa
que ha estat portada al Congrés de Diputats on segueix una tramitació d’estudi
en una Subcomissió que funciona a la velocitat d’un cargol coix. No hi ha
autèntica voluntat de canvis reals tot i la constatació que vivim en una
bogeria d’horaris que impedeix portar una vida “normal”. Només uns pocs exemples que tots coneixem ens
faran veure aquesta realitat.
Enganxats com estem al televisor, no té cap
lògica tenir els telenotícies a les 9 del vespre, hora habitual de sopar, i on
sovint s’ha compaginar el menjar amb la visió de sang i fetge per atemptats,
guerres, i altres desgràcies arreu del món. Acabada aquesta disbauxa, comencen
els programes de màxima audiència, amb pel·lícules que poden acabar a les dotze
o a quarts d’una si estan plagades de blocs d’anuncis com és habitual. Si no hi
ha peli, hi ha debats que poden traspassar la una de la nit, o altres programes
que no té cap lògica seguir si l’endemà s’ha d’anar a treballar. Si com és
habitual hi ha futbol, dos o tres dies per setmana, molts partits comencen a
les nou o a les deu de la nit, amb la qual cosa ningú pot anar a dormir abans
de les dotze, i pels pobres que van al camp, suposa arribar a casa a la una o
les dues de la matinada ¡¡¡
Es evident que tenim uns horaris bojos que
convindria modificar substancialment. Sinó de cop, almenys poc a poc per
anar-los equiparant als de la UE. Començar d’hora la feina, poca estona per
dinar, i acabar d’hora a la tarda. Avançar tots els esdeveniments culturals,
esportius, de lleure...de manera que tot estigui acabat entre les deu i les
onze de la nit, de manera que es pugui anar a dormir a quarts de dotze els
adults i molt abans la mainada.
De fet, té raó aquesta entitat en denunciar
que tothom està d’acord amb les seves reflexions i crítiques però ningú amb
prou poder, hi posa remei. Prediquen en el desert, quan tots hauríem d’afavorir
la seva lluita que és la de tots nosaltres. Personalment evito començar
determinades series, pel·lícules o altres programes si veig que les hauré de
deixar a mig aire. No vull quedar lligat a trencar hàbits més saludables per
culpa de programes emesos a deshores. Si tots ho féssim segur que obligaríem a
modificar aquestes programacions, i si insistíssim en altres àmbits, segur que
també ens en sortiríem. La primera acció a aconseguir és que la gent constati
que tenim uns horaris bojos. La segona, és posar-hi remei. I remei en té perquè
ve que funciona en la majoria de països de la UE, i l’excusa que aquí tenim més
hores de sol, o calor, etc, no justifica el no fer els canvis proposats. Es
només qüestió de voluntat, i ser conscients que ens hi va una millor vida.