Wednesday, December 17, 2014
PENÒS ESPECTACLE A GIRONA, COM ABANS A BERGA, SANTPEDOR....
PENÒS ESPECTACLE A
GIRONA, COM A BERGA, SANTPEDOR, SANT JOAN....
Els trànsfugues
sempre volen intentar demostrar que marxen perquè son ells o elles les que estan
en possessió de la veritat, les que ostenten l’autèntica essència del partit i
son tots els altres els qui han traït els ideals. Es igual el que digui el codi
ètic del PSC o que hagin de marxar cap al grup de no adscrits. Es tracta d’una
injustícia més en el seu camí cap a la representació de la veritat absoluta. Son
ells / elles els qui varen rebre la confiança dels ciutadans que varen votar
PSC, perquè hi eren ells/elles, i no pas per la pròpia trajectòria del partit.
Ahir, varem tenir
un nou exemple del que ja hem vist en altres llocs: Berga, Santpedor, Sant Joan
de Vilatorrada, ...Ahir li va tocar a Girona, on la fins ara cap de llista Pia
Bosch va voler donar lliçons d’ètica i estètica, de coherència i “sacrifici”en
defensa dels ciutadans de Girona que havien votat PSC. Se’n va ella i la seva
colla cap a MES, i s’emporta l’essència del socialisme per evitar caigui en
mans no desitjades. En aquest cas Silvia Paneque la nova alcaldable del PSC a
Girona, elegida en primàries com pertocava, queda sola en representació del
PSC. De l’autèntic PSC, del partit que representa l’afany per un món millor, es
digui Girona, Berga, o qualsevol altre petit poble o gran ciutat de Catalunya.
Amb ella estem i estarem tots els qui no tenim l’ego pujat, ni volem enganyar
als ciutadans.
Es penós veure el
comportament d’un grapat d’ex alts càrrecs del partit i institucionals,
aferrats a la poltrona, intentant enganyar la ciutadania amb excuses que ni un
nen petit arribaria a creure-se-les. Que la Marina Geli o la Núria Ventura
estiguin més pendents de mantenir el sou de diputades que no pas d’actuar en
coherència, i amb un mínim d’ètica, és increïble. Sobretot perquè si algú
pensava en el bon fonament dels seus pensaments i accions queda totalment destrossat
pel que veu i observa en elles, i en els seus companys de viatge.
Es ben fàcil
constatar com la gent acull la creació d’aquest nou moviment o partit, amb
elements ja marxats del partit per no haver aconseguit els càrrecs que volien,
o per altres que n’havien tingut i ara voldrien recuperar-los. Cap mena de
credibilitat ni futur se’ls hi veu perquè han malmès els possibles valors que
podrien haver representat, amb les accions que han dut a terme. Girona és el
cas potser més paradigmàtic per la grandària de la ciutat i del grup, però les
actuacions de les dues diputades abans esmentades, va en la mateixa direcció que ex consellers, vulguin tornar a primera
línia després del mal son que va representar per tots nosaltres i per la
ciutadania en general els dos governs tripartits. No tenen consciència de la
realitat del país.
En un petit país
com el nostre tots ens coneixem i tots sabem la trajectòria de tots, de manera
que no es pot enganyar ningú. Es més, la gent castiga enormement l’engany i
així serà i demostrarà ben aviat. També ben aviat veurem com tots els que
puguin, aniran sota el paraigües de qui millor els tracti o els aculli. Ho
tenim ja més que vist en el propi Consell Executiu de la Generalitat amb alguns
ex càrrecs del PSC que han pogut aconseguir plaça , o a les eleccions europees,
amb alguna altra recol.locació , i ben aviat ho veurem a les llistes del
Parlament de Catalunya o a les municipals. Aquests ex socialistes que ens
donaven lliçons d’ètica en diferents llocs, han descobert que el PSC no era
independentista, i ara amb els ulls oberts, se’n van cap on els vulguin
acollir. La seva reconversió la volen vendre com autèntics representants del
socialisme català genuí, i abandonen els qui no hem tingut aquesta
clarividència. Som nosaltres els que estem en l’error, i son ells /elles els
qui s’emporten les essències. Això sí mantenint els càrrecs que varen
aconseguir en tant que candidats del PSC. No volen que tornin a males mans.