Monday, December 15, 2014
EMOTIVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'AVEL.LÍ SERRANO
EMOTIVA PRESENTACIÓ
DEL LLIBRE D’AVEL.LÍ SERRANO
El dissabte passat,
dia 13 de desembre, a la biblioteca Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú,
ens varem aplegar una munió de familiars, parents, amics i companys d’Avel·lí
Serrano, just al cap d’un any de la seva desaparició.
En el marc incomparable
d’aquesta biblioteca – museu de la qual n’havia sentit a parlar molt, però mai
havia visitat, es va produir un d’aquells esdeveniments que seran recordats de
per vida per tots els assistents. No hi cabia ni una ànima més, i l’emoció i
sintonia va ser immediata al llarg de tot l’acte, seguit amb un silenci
sepulcral.
Començar amb música
de violoncel, ja era un preludi, d’un acte molt ben estudiat i preparat en
funció del protagonista absent i tanmateix present , més que mai. El
presentador , Francesc Escribano va iniciar el torn de parlaments, seguit d’Antoni
Dalmau, amb un dels seus ben elaborats escrits, i continuà amb l’escriptor i
traductor xilè, Adan Kovacsics, el qual va fer referència a l’amistat amb un
Avel.lí ,ple d’idees i pensaments profunds. Ens va llegir alguns trossos dels
Breus que rebíem cada dia de bon matí. I per acabar , la Teresa Llorens, la
companya vídua de l’Avel·lí, mare de la Clara i l’Abril.
Jo vaig perdre el
meu pare amb 21 anys, quan ell tenia just 57, i vaig considerar que me l’havien
robat. Vaig sentir una ràbia immensa per no haver pogut gaudir d’ell durant uns
anys més, com a mínim fins passats els 70 o 80, edats més digeribles i
comprensibles. Per això, anar a un acte en que dues nenes recorden un adéu
absolutament injust és molt dur.
Però, la gran
sorpresa va ser escoltar la llarga, detallada i emotiva intervenció de la
Teresa. Francament tots escoltàvem sense respirar, els detalls dels 3 darrers
anys de l’Avel·lí, la lluita per intentar superar el càncer de pulmó, les ganes
de deixar per escrit les seves reflexions i posicions sobre temes de tota mena,
la voluntat de deixar un testament escrit per a nosaltres i sobretot per les
filles. Les llàgrimes ens anaven caient lentament, silenciosament, recordant la
persona perduda. Per la Dolors de Saldes i per mi mateix, el record procedia de
les visites que havíem fet a la casa de Vallcebre, somiada i construïda, per
anar-hi a passar caps de setmana i vacances. Les anades de compres a Saldes, on
ens havíem trobat moltes vegades...
I la Teresa, va
anar desgranant uns quants escrits de l’Avel·lí, triats curosament per mostrar
i demostrar la sensibilitat envers les injustícies de governs més preocupats en
obres monumentals que no pas en els serveis bàsics i essencials, com son els de
Salut, Investigació, Serveis Socials, etc....De fet, els escrits reflectien el
pensament precís dels qui som i serem socialistes de per vida. Si per alguna
cosa ocupem càrrecs públics és per millorar les condicions de la gent,
començant per la més pobra i necessitada. Es lògic que la sintonia amb els seus
escrits fos total i d’aquí que quan vaig rebre els primers, vaig demanar qui
els feia...sense saber-ne l’autor fins al cap d’un temps. I de seguida vaig
demanar llista dels qui els rebien a la comarca del Berguedà, per demanar la
seva ampliació. I no solament a militants i simpatitzants, sinó a persones
properes. Obrir l’ordinador i llegir un bon escrit, era una molt bona manera de
començar el dia.
I l’acte va acabar
amb el Cant dels Ocells. Un bon final per un bon principi. Tots els qui havíem col·laborat
en l’edició del llibre el teníem a les mans, i per tant podrem rellegir els
escrits i els podrem guardar a la biblioteca. Diuen els savis orientals que la
mort no és el final, mentrestant el record del difunt perdura. Doncs, bé, l’Avel·lí
té assegurat un llarguíssim record, en tots els qui el varem conèixer, però amb
el llibre, estarà present a centenars de llars , i en biblioteques i servidors
d’Internet. Francament va valer la pena fer un llarg trajecte per estar al
costat de tants amics i companys, i molt especialment al costat de la Teresa,
la Clara i l’Abril. Tenir companys com ell, dona gust batallar per una major
justícia social.
# posted by joanroma @ 12:00 AM 
