Tuesday, December 16, 2014
EL PODER DELS ALCALDES - art. Regió 7
EL PODER DELS ALCALDES
Sovint la imatge que és té d’una persona o d’un càrrec
institucional no té res a veure amb
la realitat. Pels qui es miren la política des de fora, i de lluny; la figura
d’un alcalde va lligada al que la gent veu per televisió o a la premsa escrita:
un personatge ben vestit, amb corbata, tallant una cinta ( en aquests temps de
crisi, molt poc sovint), acompanyat d’altres persones, més o menys
encorbatades... Dona la sensació de molt poder i poca feina...
Bé, com deia la realitat és radicalment diferent, i és bo que la gent
conegui la feina diària del seu alcalde, i en quines condicions l’ha de dur a
terme. I sobretot que tingui present que d’alcalde amb poder i poca feina, n’hi
ha molt pocs, i que la majoria té molta feina, molt poc poder, i molts
maldecaps. Maldecaps inversament proporcionals a la dimensió del municipi que
presideix. Es a dir, com més petit és el municipi, més feines li toca fer, i en
més difícils condicions.
I és que un alcalde de poble ha de ser persona disposada a emprendre
qualsevol gestió o tràmit, en qualsevol moment del dia o la nit, en qualsevol
estació de l’any, i en les més diverses circumstàncies, veiem-ne alguns
exemples propis de qualsevol poble de mar o muntanya.
Truca un pagès que ha pogut agafar un gos perdut que li ha matat un xai i
no sap què fer del gos. Toca enviar un membre de la brigada , si en té, o
anar-hi ell personalment o algun regidor o regidora. Si el gos és mig manso, se
l’emportarà per portar-lo a la
Protectora que no té prou personal per anar-hi ella.
Arriba un Mosso per informar que han trobat un vehicle abandonat a l’altre
extrem del terme municipal i per tant, estem obligats a anar-lo a buscar,
tramitar l’expedient i pagar una grua, i després una empresa per
desballestar-lo. Si està mig bé, no costarà diners, sinó tocarà pagar a
l’ajuntament.
Algú ha vist persones sospitoses voltant per algunes cases de pagès, i el
més prudent és anar a veure qui son i què hi fan en determinats llocs. Truca
als Mossos per si hi poden anar, i mentrestant ell va donar un cop d’ull.
Avui un nou jubilat desvagat o un estudiós de la seva família ha descobert
que un rebesavi seu havia nascut aquí i demana poder venir a consultar els
llibres de registre i comprovar si té algun descendent, per poder fer l’arbre genealògic
que estava esperant des de feia anys.
Per correu arriba la petició d’una nova enquesta de la Universitat X ,
Y o Z, sobre l’ús de les noves tecnologies en pobles petits, o sobre el consum
d’aigua a l’estiu en comparació a l’hivern, o sobre el comportament dels
boletaires de ciutat...Segur que som el país més estudiat i enquestat del món.
Us ho juro.
I mentrestant passa tot això, hi ha un munt de papers per signar, trucades
pendents, documents per llegir...i toca perseguir papers que s’han enviat i no
s’han contestat, desencallar llicències, autoritzacions, peticions, tràmits...i
despatxar visites, resoldre conflictes veïnals, denúncies certes o falses, i un
centenar més de temes de la més variada qualificació. Per tant, poder poc,
però, servei molt. Com en tot, la vocació és fonamental i va bé saber l’amplia
varietat de feines que un ajuntament ha de resoldre, siguin o no de la seva
competència. Aquí no s’hi val treure’s els problemes del damunt.