Tuesday, December 09, 2014
EL GUIÓ DEL PSC - art. Regió 7
EL GUIÓ DEL PSC.
Es evident que el procés sobiranista ha
produït terratrèmols en tots els partits catalans, més amplificats o menys, en
funció del ressò que li han volgut donar els mitjans de comunicació, propis o
estranys, però el cert és que cap partit n’ha sortit indemne; fins i tot aquell
que sembla recollir els beneficis, no tardarem a veure’l en mig de la tempesta
quan les previsions fetes no surtin per enlloc.
Les destrosses han estat múltiples i a tots
els nivells, el primer dels quals , la total paràlisis del govern de la
Generalitat, en el pitjor moment de la història contemporània. Immersos en una
crisi global, i amb poc marge de maniobra, convenia posar tots els sentits en
la micropolítica, i aprofitar els viaranys per guanyar temps i capejar el
temporal de la millor manera possible. No s’ha aprofitat cap oportunitat, i
sota el victimisme , tot es confia en aconseguir l’alliberament definitiu i
l’arribada a una mena de paradís indefinit on tot queda resolt per art de
màgia.
Un altre dia parlaré del guió del president
Mas, ara considero oportú exposar el guió acordat i pactat, dintre del PSC i
amb el PSOE. Partim de la base de que per nosaltres, primer son les persones i
després els territoris i que ningú pot parlar en nom de tot un poble, escoltant
només a una tercera part dels seus ciutadans. Constatem l’existència d’un
problema català, producte no de tres-cents anys de maltractament, sinó d’unes
polítiques d’una dreta pura i dura, que no ha dubtat mai a fer servir els
greuges de Catalunya com excusa per treure vots a la resta d’Espanya. El
problema , esdevé conflicte sota els governs d’Aznar i explota sota el govern
Rajoy, per culpa de menyspreus, incomprensions, provocacions, i maltractaments
diversos que , degudament explotats per alguns partits d’aquí, ens porten a la
situació actual.
Davant aquest allunyament i conflicte, els
partits sobiranistes decideixen marxar d’Espanya. El com i el quan, és una
barreja d’anhels, desitjos i improvisacions que no aconseguiran l’objectiu,
però deixaran centenars de milers de damnificats arreu del país i per molts
anys. El PSC considera reparables els danys causats i busca una sortida,
difícil, digne i durable. Una sortida més viable i possible que no pas la de la
independència, a la qual no veiem recorregut ni èxit. Estem immersos en la UE,
en un espai geogràfic determinat, i amb unes relacions familiars, culturals,
històriques...millorables, però reals.
El guió porta a fer fora del govern central,
un PP incapaç de buscar cap sortida negociada, causant , en bona part de
l’actual conflicte. Amb un mapa polític radicalment diferent, a finals de l’any
que ve, la proposta federal pot triomfar clarament, per voluntat interna de
catalans i espanyols, ajudats per la UE que recolzarà una nova Constitució, i
no una segregació. En aquesta Constitució profundament modificada, ha de
figurar nous drets i deures pels ciutadans, en general, preservant l’estat del
benestar, i una nova configuració dels territoris, reconeixent la nacionalitat
de Catalunya, blindant els nostres trets fonamentals, lligats a la llengua, la
cultura i la educació, i proposant un nou sistema de finançament, de manera que
la solidaritat entre territoris no signifiqui l’empobriment d’un per mantenir
altres, a manera semblant del sistema alemany.
Aquest guió el tenim perfectament establert,
acordat i pactat a nivell intern del PSC, clarament explicat i liderat per
Miquel Iceta; i per primera vegada, totalment acceptat pel PSOE que ha renovat
direcció, organització i plantejaments, a la vista de la tossuda realitat
nostra. La sintonia entre els dos partits, i el més que previsible canvi del
mapa polític espanyol, permet confiar en l’èxit d’aquesta aposta. La conclusió
de produir un canvi en profunditat de les regles de joc està consolidada dintre
del socialisme català i espanyol. I el 2015 pot iniciar el camí per fer-lo
realitat. Un guió difícil, però viable, sense trencaments, i en el marc de la
UE. No tots poden dir el mateix.