Wednesday, October 08, 2014

 

UN PAÍS ANGOIXAT

UN PAÍS ANGOIXAT.
Afegiria que estem en un país angoixat, empobrit i cabrejat . Tot el contrari del que ha d’aconseguir un govern que és donar seguretat als seus ciutadans, demostrant que sap el que fa, cap on anar i com sortir de la crisi, en el més breu temps possible i de la millor manera. Ni ho veiem a Catalunya ni a Espanya. Tenim un sol tema sobre la taula, en tots els mitjans de comunicació i en bona part de les llars catalanes, a l’espera que el joc de despropòsits pari i algú ens expliqui perquè ha servit.
La realitat supera la ficció àmpliament i mai ningú hauria pogut imaginar com un govern pot anar improvisant sobre la marxa, un tema de la rellevància del que tractem. Els dies van passant i cada nou dia aporta alguna novetat que tapa la del dia anterior i obre un nou interrogant. La qüestió és que amb aquesta roda no es parla d’altres temes que dormen el somni dels justos.
Trucar a la Generalitat per resoldre temes pendents, és perdre el temps. A la vista de que els seus principals càrrecs estan en altres coses, els funcionaris no reben instruccions i per tant , tampoc resolen els problemes que se’ls presenten. Tenim una administració congelada, suspesa en el temps a l’espera del desenllaç. Una paralització que afecta greument una economia en hores més que baixes, i que empitjora la situació que vivim. Una estratègia realment suïcida, que porta a congelar inversions a les grans empreses i ens fa veure com un país poc fiable.
Amb tot l’esperança la tenim posada en que aquesta situació hauria de culminar o acabar en la data mítica del 9N, just d’aquí un mes, però res garanteix aquest final. A dia d’avui els qui estem al capdavant d’un ajuntament, no tenim cap material, cap instrucció que permeti tirar endavant una consulta electoral en les condicions habituals. Si tot està parat pel TC, com és que des del govern es gosa dir que el 9N, es votarà ??? Francament no podem fer res més que esperar i veure.
Però que ningú cregui que aquest joc no produeix efectes greus sobre tota la població. Hi ha gent, sobretot gent gran, amb por, amb angoixa amb la inquietud que provoca el no saber què passa i com acabarà tot plegat.
Hi ha, a més, una conseqüència molt més greu, com un odi creixent a tot el que prové de Madrid, en sentit polític, o d’Espanya , en sentit general. La falta de respecte de molts càrrecs polítics i institucionals envers la problemàtica de Catalunya no fa res més que incrementar els greuges i l’odi. Declaracions poca soltes, retrets poc meditats, sobre temes poc coneguts, prepotència, lleis desencertades, inversions mal fetes, propostes escarransides...tot va sumant, i va incrementant la xifra de descontents que consideren que la independència és la única sortida a aquest reguitzell de decisions.

L’estúpid comportament d’aquell govern , motiva la reacció del d’aquí, i s’autoalimenten en una roda sense fi. Es evident que si el 9N no hi ha Consulta, haurà d’haver-hi eleccions anticipades, i en aquestes, com després en les generals, s’ha de produir un canvi en profunditat per començar una nova etapa, radicalment diferent a la viscuda. Si un govern seriós a Madrid, proposés un pacte ampli, generós i fiable, a Catalunya, seríem a temps de modificar la deriva que portem. Sinó, amb unes simples eleccions catalanes, ni que sigui plebiscitàries no resolem el conflicte. Ha d’haver-hi canvi aquí i allà, i acordar una modificació de les relacions que portin la tranquil·litat i la serenor que ara no tenim.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?