Monday, October 13, 2014
REGENERACIÓ - art. Regió 7
REGENERACIÓ
Si per alguna cosa ha de servir la crisi és
per regenerar multitud de males pràctiques que tothom acceptava com a normals,
en els anys de vaques grasses, per assentiment o per desconeixement, com ens ha
passat amb el tema de les targetes opaques de Bankia. En aquest cas era per
desconeixement i això fa pensar en quantes altres pràctiques existien , en
aquesta o altres entitats, i que suposaven ingressos no declarats, afegits a
unes remuneracions que ja eren d’escàndol.
El que més sorprèn d’aquests descobriments és
la falta de supervisió i control per part dels qui en tenien la obligació. En
primer lloc, els propis òrgans interns, però en segon lloc per part dels òrgans
externs que per això existeixen. Dona la impressió que tothom mirava cap una
altra banda i ningú es ficava a casa de l’altra. I ara, la crisi fa encara més
indignant aquestes pràctiques quan milers de famílies no arriben a finals de
mes, i milers d’altres han de viure de la solidaritat de tots nosaltres. Veure
com algú podia gastar en un mes, el que molts cobren en un any de treball dur i
penós, provoca indignació i desànim.
Amb tot, hauríem de mirar la cara positiva
d’aquests descobriments perquè suposa que algú investiga i algú castiga. I
sobretot, exigim mesures per evitar repetir-les. Això és el més rellevant. La
austeritat no consisteix en retallar serveis. La austeritat consisteix en
gastar el mínim necessari perquè una actuació es pugui dur a terme, en les
condicions adequades. I evitar despeses innecessaris, o per pur caprici , que
de tot hem vist en els anys dits de bonança.
Però ,és cert que els temps han canviat per bé
en aquest àmbit. Almenys ho puc assegurar a nivell de les administracions que
més conec: els ajuntaments. Des de fa anys, els ajuntaments, jo diria que en la
seva immensa majoria han reduït les despeses de protocol, de representació, de
festes, i esdeveniments, en general. Tots els alcaldes considerem impensable
gastar en coses supèrflues si tenim famílies en el poble en dificultats. Però
no solament per aquest motiu. Tothom ha de donar exemple i un bon exemple és
evitar imatges que poden ferir la sensibilitat de les persones en situació
complicada, i dels ciutadans , en general. En un moment en que la solidaritat
és més viva, evitar despeses poc justificades, esdevé obligatori.
Estem, doncs, en la bona direcció perquè
aquesta bona austeritat, ha vingut per quedar-se. En quan a les males
pràctiques viscudes, s’han de conèixer i castigar, sobretot amb la devolució
dels imports malgastats. Hem vist ja dimissions , en un país en que no dimiteix
ningú, pel mal ús d’aquestes targetes. Espero i desitjo veure’n més, però
sobretot , garantir que pràctiques similars no es donin en cap altre àmbit,
sigui privat o públic. Més ben dit, espero no existeixi en cap sector públic,
perquè no és igual malgastar diner privat que diner públic.
Animo, doncs, a mirar la part positiva
d’aquests escàndols. Suposen una reacció en cadena cap a totes les entitats per
millorar els òrgans de supervisió i control. I serà ja tota la societat la
encarregada de vetllar perquè no es repeteixin. I això en l’àmbit privat. En el
públic, puc assegurar que han disminuït cotxes oficials no indispensables,
àpats poc justificats, inauguracions massa suntuoses, regals excessius,
propaganda partidista, obres faraòniques, ... estem en la via d’una regeneració
global de les maneres de fer i actuar , més d’acord en el delicat moment
econòmic que vivim, i en el comportament que es demana a tothom qui ostenta un
càrrec públic. Però, com hem vist, no només havíem de mirar el públic, tocava
mirar molt d’a prop l’àmbit privat, que al final, si falla ens toca pagar-lo
amb el diner de tots. Indignem-nos pel que hem conegut, però alegrem-nos pel
que significa eradicar comportaments similars.