Monday, October 20, 2014
MANTENIR LA COOPERACIÓ - art. Regió 7
MANTENIR LA COOPERACIÓ.
Error sobre error. La crisi justifica enormes
retallades en tots els serveis, fins i tot en els més essencials, què no ha de
succeir amb els diners destinats a la Cooperació Internacional . Ara mateix,
l’ébola està arrasant multitud de pobles i ciutats, amb el perill de
convertir-se en una autèntica epidèmia de grans dimensions, i aquí, ens ho
mirem, preocupats per tancar fronteres, però no per destinar-hi els diners
indispensables per resoldre el problema. Deixem Africa a la seva sort, i només
hi pensem quan és per anar-hi a treure’n riqueses. No ens estranyem de la
nostra mala imatge en la major part del continent.
I quan es vol, de diner n’hi ha, si la
voluntat existeix. Portem ja molts anys de crisi i no s’ha produït el canvi
radical que tots esperàvem, per poder afrontar-la en les millors condicions
possibles. De moment, les decisions son pedaços per sortir del pas i esperar
que el temps arregli la problemàtica. En comptes de posar-se davant els
problemes, deixem que els problemes es resolguin sols, o gràcies a actuacions
d’altres països veïns. Mentrestant la gent més desfavorida, ho és cada vegada
més, en un cercle difícil de trencar.
Mantenir les cotes de Cooperació Internacional
hauria de ser una de les prioritats a preservar. No només per mostrar la lògica
solidaritat que hem de tenir uns pobles amb uns altres, sinó per propi egoisme
de facilitar eines als pobles més necessitats perquè puguin sobreviure , evitar
les fugides massives, a la recerca de supervivència, i solucionar els seus
problemes de salut, que ens poden afectar a nosaltres mateix, com podem veure,
amb el cas de l’ébola.
De moment, res de res. Es a dir, la Cooperació
ha baixat a cotes mai imaginades i en la majoria de casos s’han anul·lat
completament, de manera que projectes que estaven en marxa han quedat aturats,
i d’altres de previstos, ja no veuran la llum. Hem abandonat a la seva sort a
multitud de regions de tot el món que veien en les nostres aportacions, una
mica de llum per sortir de la misèria permanent en que viuen. I uns pocs diners
nostres, poden ser multiplicats en altres indrets, amb uns resultats
espectaculars.
Per raons de càrrec institucional, i interès
personal, participo en diversos projectes en terres molt llunyanes, i puc
assegurar que hem portat riquesa on abans hi havia una pobresa immensa i una
sola via per sortir-ne: marxar. I quan dic riquesa no em refereixo a riquesa
material, sinó en forma de menjar, escoles, sanitat, aigua ...I ajudar lluny
d’aquí no vol dir deixar sense ajuda als qui tenim més a prop. Amb una bona
gestió, amb decisions rigoroses de despesa pública i privada, és possible
mobilitzar alguns recursos pels d’aquí i pels de més enllà.
Es increïble constatar com una petita inversió
, feta en el moment oportú i en el lloc adequat pot resoldre la vida de
centenars o milers de persones. Perforar un pou, portar llum, col·locar una
antena , construir un dispensari, comprar un tractor o una furgoneta... pot
significar un canvi radical en tot un poble. L’excusa de que ara no podem
dedicar res a d’altres llocs, és això, una excusa, perquè extremar una mica més
l’austeritat, segur que permet estalviar, i repartir aquests estalvis entre
tots.
Des de fa dies podem veure com s’han llençat
diners estúpidament en luxes increïbles. I més en veurem si es grata una mica
més. Controlar i evitar malversacions com aquestes ens pertoca a tots, i una
bona manera és implicar-nos en les institucions. Des d’aquestes, el destí del
diner pot ser molt diferent, en funció dels ideals i les prioritats que vulguem
acordar. I si creiem que som ciutadans del món, hem de pensar en tots els que
hi vivim, independentment del color de la pell i del lloc on residim.
# posted by joanroma @ 12:52 AM 
