Saturday, September 27, 2014
SENSE DINERS PER ALS AJUNTAMENTS - art. Regió 7
SENSE DINERS PELS
AJUNTAMENTS.
Per a molts ciutadans si els hi diem que els ajuntaments aquests propers
anys no tindran cap diner procedent del PUOSC, pensaran que deu ser cosa
normal, pròpia de la crisi i tampoc sabran què signifiquen aquestes sigles ni en
què els pot afectar directament. Bé, doncs, PUOSC , significa Pla Únic d’Obres
i Serveis de Catalunya, i és el principal Pla de la Generalitat perquè els
ajuntaments puguin fer obres d’una certa entitat. Per entendre’ns és un pla de
subvencions vital pels ajuntaments, sobretot pels més petits. Això vol dir que
afecta molt especialment a 650 municipis de Catalunya.
Al llarg dels darrers trenta anys, amb aquest nom o un de similar, els
ajuntaments han pogut construir edificis per destinar a centres cívics,
tallers, teatres, conservatoris, llars d’infants, centres mèdics, equipaments
esportius, xarxes d’aigua, de clavegueram, etc, etc. A tot Catalunya les obres
es poden comptar per milers, en tota aquesta etapa democràtica. Cada quatre
anys, toca demanar els ajuts, presentant projectes per obtenir-los, i és una de
les principals tasques de tot equip de govern que vulgui complir amb el seu
programa electoral.
Doncs, bé, les finances de la Generalitat ja no poden cobrir aquest Pla. Per
primera vegada en la nostra història recent els ajuntaments no rebran cap
subvenció a càrrec a aquest Pla. I moltes subvencions ja concedides, han estat
proposades per ser donades de baixa, a canvi de la meitat del seu import, per
no poder-hi fer front.
No és un tema menor, al contrari, estem davant d’un greu incompliment de la Generalitat envers les
seves obligacions cap el món municipal. Moltes obres programades no podran ser
dutes a terme, moltes infraestructures quedaran parades o s’hauran de fer anys
a venir. I com és lògic moltes empreses del país que tenien les esperances
posades en els plans d’inversió dels ajuntaments no trobaran feina per falta
dels ajuts previstos.
El que no entenem és perquè hem arribat a aquesta situació. A l’inici
d’aquest mandat els alcaldes varem ser reunits per explicar-nos la continuïtat
dels ajuts de la
Generalitat , i concretament del PUOSC. Alguns varem mostra
incredulitat davant els compromisos que agafava la Conselleria de
Governació, però ens varen aclarir que el Departament de Finances ho tenia tot
previst i calculat, i que la
Generalitat aportaria el 50% i les Diputacions, l’altra
meitat. Tot estava planificat i tots varen tornar a casa confiats en la promesa
feta. Els ajuntaments varen redactar els projectes, els varen pagar, els varen
presentar i la Generalitat
els va aprovar... fins que els ha anul·lat, per falta de diner.
Costa de creure, però aquesta és la realitat. El govern Mas ha suspès les
subvencions inicialment concedides, i els ajuntaments queden sense uns diners
compromesos i previstos que no tindran, de manera que les obres programades
hauran d’esperar a millors temps.
Francament es fa difícil treballar en aquestes condicions. Als ajuntaments
se’ls obliga a pagar a trenta dies, i ells reben els diners a tres-cents,
quatre-cents o cinc-cents dies de la Generalitat.
I quan volen planificar grans obres, comptant amb els ajuts
de la Generalitat ,
primer se’ls diu que sí, després que ja veurem, i finalment és que no. Governar
implica programar, planificar i complir els compromisos adquirits, i no només
pensar en un sol tema, per important que sigui. I sort en tenim d’estar en
territori de la Diputació
de Barcelona que ben gestionada, durant tot el període democràtic, ha pogut
continuar ajudant els ajuntaments d’una manera àmplia i decidida.