Monday, September 08, 2014
LA VIGÈNCIA DRETA / ESQUERRA - art. Nació Digital Solsona
Endinsats com estem en el procés pel dret a decidir, hem deixat de parlar
de la política diària , oblidant quines polítiques fan els diferents partits de
govern i quines alternatives ofereixen els partits a l’oposició, però amb
aspiracions de governar. Sembla que només puguem tenir un sol tema a debat,
quan hauríem de posar sobre la taula, les nefastes polítiques de dretes que
patim tant a Catalunya com a Espanya, i en bona part també a la UE.
Vaig entrar en el PSC després d’haver viscut, treballat i estudiat 7 anys a
Suïssa, on vaig poder constatar els efectes de les polítiques de dretes, però
també els beneficis de les polítiques d’esquerres, i d’aquesta vivència i
experiència vaig tenir clar el meu decantament cap a l’esquerra. I tot i ser
cert que la socialdemocràcia travessa una crisis profunda, no és menys cert que
és la única que pot aconseguir reduir distàncies entre els sectors més
afavorits i benestants, respecte els més castigats per la crisi o les
injustícies socials. Hem perdut alguns dels grans referents mundials, i costa
trobar-ne de nous, però ja arribaran. Lideratges com els de Salvador Allende,
Olof Palme, Willy Brandt...varen ser essencials per conformar un cos doctrinal,
molt anterior a ells, però que ells varen encarnar per tota una generació i
generacions posteriors. Ara toca, renovar missatge i buscar nous objectius, a
la vista d’uns governs de dretes que no tenen cap mania a l’hora de legislar i
actuar a favor dels més poderosos, fent certa la dita de “ser fort amb els
febles, i feble amb els poderosos”.
A casa nostra, amb l’excusa del mal finançament de la Generalitat per part
del Govern central, estem en una economia de subsistència. De fet, no hi ha
política, sinó simplement resistència a l’espera de la independència. Tot el
govern, totes les conselleries estan en hores baixes, sense projectes, sense
activitat...com podem constatar amb les nostres relacions d’alcalde amb els
diferents departaments, molts d’ells desarborats de tècnics, i que malviuen a l’espera
de noves directives que no arriben per falta de direcció.
La única via que ha trobat el Govern per subsistir, ha estat el de les
retallades a tort i a dret. No ha emprès canvis estructurals profunds per
reordenar l’administració, i aconseguir estalvi i millor gestió, no. Això costa
massa, porta molts mal de caps, i ningú està disposat a fer-se’n càrrec.
Simplement es retalla en personal, en material, en serveis i és aquí on reben
els col·lectius més indefensos. Estem en una política clarament de dretes. Es
cert que Catalunya té un inadequat finançament que cal resoldre. Però no menys
cert és que la gestió ha estat deficient durant aquests 35 anys d’autonomia.
Hem malbaratat recursos en multitud d’aspectes, portats per la megalomania de
creure’s ja un estat, o per simple caprici dels governants de torn. Per això
estem com estem.
I per això , la fugida endavant, cap a “terres ignotes”amb un guió que
ningú coneix amb exactitud, i que ben aviat veurem com acaba el trajecte.
D’aquí la necessitat de resoldre adequadament el conflicte actual, per
poder passar a atendre les urgències dels ciutadans. Cal apostar per una
política d’esquerres que tingui per objectiu la creació de llocs de treball, el
manteniment de l’estat de benestar, amb prioritat per la gent gran, les
persones dependents, la sanitat, l’educació, els serveis socials...I tot
plegat, no només perquè és de justícia, i cal reduir les desigualtats. També
perquè és una bona manera de reactivar l’economia i sortir del forat on ens han
ficat polítiques desaforadament de dretes, aquí , allà i a la
UE. Per
# posted by joanroma @ 11:56 PM 
