Joan Roma

HORA D’ACTUAR


Estem ja a l’endemà, i tot ha anat com era d’esperar. Es el moment d’actuar i moure fitxa per part dels dos governs. A imatge i semblança del que està fent Cameron a Gran Bretanya, a la vista del curt marge que donen les enquestes, en el referèndum d’Escòcia, ell ha ofert canvis significatius en les relacions i condicions dels dos territoris. Aquí toca fer el mateix, o almenys tocaria fer un gest semblant, per posar en marxa canvis substancials que permetessin garantir que les mobilitzacions dels darrers anys no han estat inútils.

Res seria tant contraproduent com minimitzar les mobilitzacions o menystenir els anhels de respecte, protecció als valors més essencials del catalanisme, i garantir un futur pròsper per a tots. Es el que defensem els socialistes. I no ara, sinó sempre. El que passa és que mai ens podíem imaginar unes relacions tant enverinades i tant plenes de mediocritats com les que estem vivint, amb uns protagonistes que semblen haver-se begut l’enteniment.

Hem de fer autocrítica aquí, cosa que fins ara no hem fet. I exigir comprensió i canvis allà. Res podrà funcionar sense aquest doble joc de moviments que han de ser coordinats, amplis i urgents.

Aquí hem de reconèixer una mala praxis en les relacions amb Madrid, al llarg de tot el pujolisme, amb moviments tàctics, puntuals, sense visió de futur, i simplement per sortir al pas de cada problema trobat. Tampoc, durant els tripartits, la política va ser gaire ben portada, amb una decisió controvertida com la d’elaborar un nou Estatut d’Autonomia, que tots sabíem toparia amb la Constitució. En vaig ser testimoni presencial i puntual durant tota la redacció, debat i votació en tant que Diputat al Parlament. I evidentment el mal ús del PP de les arts de la contradicció , mobilització en contra i posterior escapçament d’alguns elements de l’Estatut, per part d’un Tribunal Constitucional en hores baixes, va fer la resta.

Però el passat, passat està, i si una cosa ha avivat el sentiment anti espanyol ha estat la falta de respecte per part del Govern Central, i de molts altres dirigents d’altres partits, especialment del PP, ajudats per algun element del PSOE que han cregut trobar en l’anti catalanisme una font de beneficis electorals. Aquí és on topem amb uns fets inacceptables , rebutjables i que han de passar a la història per sempre més si volem aconseguir una recuperació d’un projecte comú.

I aquí és on hem de reconèixer que les mobilitzacions han estat positives i han donat determinats fruits, poc imaginables en el passat. Fruits , afegits a molts altres moviments interns del PSC i del PSOE que garanteixen un canvi substancial i permanent en els dos partits de cara a una entesa franca, sincera i segura per aconseguir un bon final.

Es a dir, el canvi constitucional proposat inicialment pel PSC , per trobar un nou encaix de Catalunya dintre Espanya, ja no és un moviment tàctic, sinó un acord consagrat pel PSOE com un compromís ferm i segur. En aquest vital tema, els dos partits van de la mà, sense falses estratègies ni tacticisme. Aquesta ha de ser la sortida per resoldre la confrontació. Però no n’hi ha prou que ho proclamem els dos partits, perquè la desconfiança dels catalans és immensa i el passat no ajuda a esborrar-la, pertoca, doncs, avançar una mica més i concretar els canvis. Miquel Iceta ho ha exposat mantes vegades, resumint-la en “blindatge a la llengua i cultura catalanes, i per tant en educació, pel que toca aquests temes, i un sistema de finançament solidari, però amb límits clars i establerts”.

Ahir, la Diada va tornar a ser un clam, i avui, l’endemà volem que hagi servit per alguna cosa més que una nova mostra de rebuig a l’actual sistema. Abans no ens trobem amb la suspensió de la Llei de Consultes, i la anul•lació d’un possible Decret de convocatòria de la Consulta, fa falta un compromís d’haver escoltat el clam i actuar en conseqüència, Ara és l’hora i encara hi som a temps, però la iniciativa pertoca als dos governs, no a qui està a la oposició que prou fem per poder evitar el xoc.