Wednesday, September 24, 2014
EL TRIOMF DE LA MEDIOCRITAT
EL TRIOMF DE LA MEDIOCRITAT
La carència de lideratges produeix efectes
devastadors sobre la política, la ciutadania, i els afers públics, en general.
Mai podíem imaginar la situació que estem vivint a Catalunya i a Espanya. La
realitat supera àmpliament la ficció, i ens transporta a una mena de joc
infantil en que el nostre president d’aquí, juga a veure qui endevina quan
publicarà la Llei de Consultes no referendàries, per mirar de guanyar uns dies
de coll, i atrapar al president d’allà, descuidat o en ple viatge a
Xina...Mentrestant dona temps a organitzar un nou sarau a nivell municipal
proposant Mocions que juguen amb la ambivalència de poder votar una consulta
que de fet és un referèndum...i així podem passar-nos unes setmanes més fins
arribar al mític 9N, sense estar segurs de si la consulta la organitzarà l’ANC,
alguns ajuntaments, o ningú com és més que segur.
Increïble president d’aquí i increïble
president d’allà. Tots dos es retro alimenten i incrementen l’escalada de
tensió, sense donar-se compte de l’immens mal que estan provocant a tots els
nivells. El país està parat a l’espera de qui guanya la partida de ser més
“valent” o més “insensat”, en funció del bàndol corresponent, i res funciona
perquè tots dos estan ocupats en coses transcendentals.
La mediocritat, produeix efectes mediocres,
com no podia ser d’altra manera. No hi ha preparació ni altura de mires com per
trencar la dinàmica i buscar una sortida intel·ligent. les dues bandes juguen
al tot o res, en un moment en que tothom desitja desencallar la situació, i res
millor que moure fitxa, en un sentit o altre. De fet, només la via de la
reforma constitucional pot donar una sortida digna a les dues parts. Ni el
govern central pot autoritzar la consulta, ni el govern de la Generalitat pot fer
una consulta que és un referèndum, amb una Llei de Consultes com la que acabem
d’aprovar. Tothom ho sap, i malgrat tot es fa aquest joc dels disbarats.
Preocupa també la involucració que es vol fer
dels ajuntaments en un tema que no és de la seva competència. Alguns creuen que
sumar més disbarats als ja fets a nivell parlamentari els pot ajudar en els
seus propòsits, en una dinàmica “d’embolica que fa fort”pensant obtenir èxit en
la seva estratègia. Impensable, per impossible, quan tot està en mans de qui no
vol obrir cap porta a una sortida negociada. La topada serà monumental, i la
reacció ,imprevisible per part d’una ciutadania cansada de jocs estúpids.
Estem a dos o tres dies d’una resposta
contundent en aquest joc de despropòsits. No entenc l’estratègia del president
Mas, i ja no sé si ell mateix la té o simplement improvisa. S’han fet tantes
improvisacions que no ve d’una més. Hem entrat ja en “terres ignotes” i quan
s’està en un territori sense guia, sense brúixola, i sense cap mapa concret, es
pot anar a les palpentes intentant trobar un camí que potser no existeix.
Aquesta és la sensació meva i de la gent amb la que parlo. Ningú entén res,
ningú sap cap on anem, ni quin és el recorregut possible. Mentrestant el que
constatem és que no existeix un govern com cal. Es a dir que governi i gestioni
el país. No cal trucar ni fer tràmits perquè tothom està a l’espera d’uns
resultats que no se sap d’on han de venir ni cap on anar.
El dia que les generacions futures estudiïn
els nostres temps comprovaran com un país pot perdre el nord, quan el seu
govern l’ha perdut ja fa molt de temps. I podran estudiar estratègies i
moviments mai imaginats en el món de la política. D’aixó els nostres dirigents
institucionals son mestres consumats. Mestres de la mediocritat.
# posted by joanroma @ 8:42 AM 
