Joan Roma

EL MODEL BARCELONA, EN CRISI.

A l’igual que l’èxit de la Barcelona Olímpica ens va beneficiar a tots els catalans i amb nosaltres a tots els espanyols pel que va tenir de posar la ciutat en el món mundial, també ara ens perjudica a tots, la mala imatge que dona.

En un món global àvid de notícies, i quan més escandaloses millor , veure constants aldarulls, protestes, incivisme, deixadesa, conflictivitat,... i violència, esborra la bona imatge i envia un negatiu missatge cap els llocs de decisió en matèria de conferències, fòrums, simposiums, etc.

Barcelona s’està convertint en una ciutat sense llei ni ordre. En una ciutat sense un autèntic govern que tingui clar un model de capital amb projecció mundial. Després de 32 anys de governs socialistes, l’etapa Trias ( CiU) està esdevenint una catàstrofe. No passa dia ni setmana en que no s’afegeixin nous episodis de desconcert i descontrol a un equip de govern desorientat i molt mediocre, com hem vist a l’hora d’afrontar reptes importants.

I és que governar una gran ciutat no és fàcil. Ho podia semblar al principi de mandat, quan l’Alcalde Trias va trobar un ajuntament molt sanejat econòmicament, ben organitzat i comandat, i només havia d’actuar d’hereu. No de Jordi Hereu, sinó de simple hereu d’una finca molt ben muntada. Pensava viure de renda, podent gastar diner a tort i a dret, i fins i tot deixar-ne a la Generalitat ( puix que son paisans seus) i pagar serveis d’altres...tot anava bé, fins que es va torçar. Sempre hi ha un moment en que les coses deixen d’anar bé i comença el ball de bastons. I ara no parem de veure indecisions, manca d’autoritat, pèrdua del sentit de ciutat, inseguretat i incivisme, i sobretot pèrdua del nord. Res pitjor pel govern d’un municipi, sobretot quan s’acosten eleccions i tot es fa més complicat i més difícil d’entomar.

La situació actual fa bo el dit que costa molt de pujar i molt poc de baixar. Durant molts anys, tants com 32 els governs municipals han realitzat esforços increïbles per posar al dia una gran ciutat com Barcelona. I no només a nivell de serveis, equipaments i infraestructures, sinó creant un model de ciutat, admirat a tot el món. Encara podem recordar els crítics a la proposta dels JJOO de Barcelona, quan la ciutat es va situar entre les millors del món i des d’aleshores ençà els beneficis han estat múltiples i rellevants.

Però costa molt poc de baixar, i ara estem baixant, i amb ella tot el país perquè pel 90% dels estrangers, Catalunya és la regió de Barcelona, no ens enganyem. Barcelona és el lloc conegut, no el país, i veure com una ciutat resplendent es converteix en una mala còpia d’altres ciutats i barris tira per terra tot el treball realitzat. I quan el prestigi es perd, recuperar-lo és enormement difícil i complicat. Es hora de rellevar l’alcalde i el seu equip. Queden pocs mesos per les municipals i és el moment perquè entri un nou equip capaç de retornar Barcelona als seus millors moments. Es hora que Jaume Collboni es prepari pel relleu. Ni la ciutat ni el país està per continuar un camí sense rumb.