Wednesday, September 17, 2014
EL CODI ÈTIC , DE RABIOSA ACTUALITAT
EL CODI ÈTIC DEL
PSC, DE RABIOSA ACTUALITAT.
Suposo que cap de
nosaltres dubtava de quina seria la decisió del diputat Joan Ignasi Elena, pel
que fa a marxar del partit, tot conservant l’escó de diputat al Parlament.
Almenys pels qui el coneixem de fa temps no ens ha suposat cap novetat. I culpa
d’ell i de tots nosaltres, haver confiat en persones com ell per
responsabilitats institucionals i de partit de les quals no n’era mereixedor.
Penosa la seva actuació i penosa la dels pocs companys de viatge a l’hora de
fer simulacres d’assemblees, debats i votacions sobre temes que han vulnerat
reiteradament el Codi Ètic del PSC, més vigent que mai, davant aquest i altres
comportaments de militants a títol individual o col·lectiu.
Recomano llegir o
rellegir el Codi Ètic vigent que varem aprovar en el 8è Congrés, i varem
modificar en el 12è. Un Codi, basat en el exemple i mestratge de Joan Reventós,
juntament amb altres màxims exponents del socialisme català, el qual conté
detallades descripcions i prescripcions de com s’han de comportar els militants
i simpatitzants socialistes, tinguin o no càrrecs institucionals, però especialment
els qui en tenen, puix han de servir d’exemple
pel partit i per la societat.
I molt mal exemple
ha donat aquest diputat, i amb ell altres membres del Grup Parlamentari
Socialista en el Parlament de Catalunya, i amb tots ells,alguns ex diputats i
ex consellers que creien ser dipositaris de les essències del partit , poder
impartir doctrina i marcar el recte camí a seguir. No volem ni necessitem guies
espirituals tant poc fidels a la història del partit, i tant poc respectuosos a
la democràcia interna i externa, com al Codi Ètic que ara esmentava. Un Codi
que destina un capítol a : EL PSC, UN PARTIT DEMOCRÀTIC, deixant clar que podem
discutir, discrepar i proposar alternatives a qualsevol tema plantejat, però
una vegada votat, el resultat ha de ser acceptat i respectat. No sé si els hi
sona un tema tant elemental com aquest¡¡¡
Un altre capítol
porta per títol: EL PSC, UN PARTIT PLURAL,LLIURE I TOLERANT. Hi podríem haver
afegit, i amb una immensa paciència i capacitat d’encaixar comportaments
insòlits per part d’actuals o antics companys de viatge que s’han passat pel
folre l’exemplaritat en tots els actes, demostrada durant més de 30 anys.
Perdonar, sí, però
no oblidar. Aquest principi que no sé de qui és, m’ha servit de guia durant
tota la meva vida, especialment la política i considero que és més vigent que
mai. Hem vist i patit uns comportaments mai imaginats per part de membres
destacats del partit, quan formaven part de l’anterior executiva, o en tant que
diputats al Parlament o en altres institucions. Es evident que alguns
comportaments poden ser perdonats, però no oblidats per la formació de futures
candidatures electorals, siguin municipals, autonòmiques o generals. No pot ser
que persones amb carnet del partit, puguin interpretar la democràcia, al seu
gust i conveniència, o vulnerin el Codi Ètic amb arguments insòlits. Sinó hi
creuen és que s’han equivocat de partit.
Hem arribat a l’hora
de la veritat en el procés pel dret a decidir. Queden pocs dies perquè la gent
constati el camí sense sortida on ens ha portat el president Mas, i els seus
socis de govern i altres companys de viatge. Ben aviat tothom veurà com la
única sortida viable és la que ha exposat el Primer Secretari, Miquel Iceta. Aquesta
posició s’ha de mantenir i defensar per tots els que formem part de la família
socialista, i qui no hi cregui o no tingui prou valentia per fer-ho , millor
deixi pas a d’altres. Les tensions, s’han anat acumulant i el PSC ha de mostrar
l’alternativa factible, per sortir d’aquest carreró. Anem en la bona direcció.
Que ningú ho espatlli i millor ser 19 convençuts , votant el mateix, que tenir
algun discrepant a l’interior. Ens esperen unes setmanes realment complicades,
però estem ben dirigits. Aviat veurem els resultats.