Friday, September 26, 2014
AGRE COMPAREIXENÇA DEL PRESIDENT PUJOL -art. Nació Digital Solsona
AGRE
COMPAREIXENÇA DEL PRESIDENT PUJOL.
Aquesta tarda de divendres dia 26 de setembre ha tingut lloc la
compareixença del President Pujol, davant la Comissió d’Afers
Institucionals del Parlament de Catalunya. Ha estat una sessió, agre, poc
aclaridora i plena d’intervencions més per la galeria que no pas per aconseguir
clarificar la situació de Jordi Pujol i la seva fortuna a l’estranger.
La primera intervenció de Jordi Pujol ha estat llarga i ben elaborada a
nivell estratègic, si bé no ha aclarit cap dels grans interrogants que plana
sobre una fortuna , concretada en 140 milions de pessetes, dels anys 80, i que
no sabem d’on prové, ni qui la va gestionar, ni quins rendiments va donar, ni
perquè no va ser regularitzada en les ocasions que va tenir, ni perquè es fa
ara la confessió, ni quina relació pot tenir amb l’enriquiment de la família
Pujol, ni com podia ser que la seva germana no en tingués coneixement, ni ...un
munt d’altres incògnites no aclarides.
Les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris d’ERC i PSC han
estat correctes, ponderades i respectuoses, molt diferents de la resta de grups
parlamentaris, excepte en el cas lògic del de CiU. Massa agre la intervenció
del PP i de C’S i la CUP ,
grup que ha marxat abans d’acabar la sessió. Amb tot, les nombroses preguntes i
interrogants oberts, no han tingut resposta per part del president Pujol.
La rèplica de Jordi Pujol, m’ha portat als vells temps del Parlament. M’ha
transportat a 15 o 20 anys enrere, quan el president Pujol era capaç de sortir
a la tribuna i renyar-nos a tots els diputats per les crítiques que li havíem
adreçat i ens podia castigar amb una mena de foc etern. No se li pot negar que
ha estat hàbil a l’hora d’agafar algunes crítiques puntuals, com les d’ICV, i
algun altre grup, per desqualificar el conjunt de la Comissió i renyar a tots
per no haver agraït prou la seva presència i voler-lo castigar per uns pecats
que ell creu no haver comès. El vell Pujol, ha retornat 20 anys enrere, i ha
tornat a mostrar una energia i contundència impensables en un home de 84 anys.
I renyats i castigats tots, en el segon torn d’intervencions, els grups han
reiterat tot el que havien demanat i no se’ls havia contestat, i Jordi Pujol,
no ha volgut intervenir de nou. Començada la sessió a les 4 de la tarda, es
donava per acabada a 2/4 de 7. Els nombrosos interrogants han quedat sense
explicació i seran els tribunals els que puguin aclarir algun dels temes
pendents, relacionats amb un possible frau fiscal o blanqueig de diner, o sobre
altres supòsits.
Es en aquest punt on hem de criticar el silenci de Pujol. En comptes de la
gran bronca de resposta a la intervenció dels grups, tots esperàvem, la calma i
una explicació més puntual sobre l’origen de la fortuna, les gestió, el moment
i motiu de la confessió, l’assumpció de possibles responsabilitats polítiques
per l’enriquiment de persones properes a ell, o al partit , durant els anys de
govern. El silenci no és mai bo ni oportú quan es fruit de preguntes sense
respostes.
Em quedo amb les intervencions de Miquel Iceta, portaveu del PSC que ha
trobat la justa mesura a l’hora de preguntar, lamentar i mostrar la decepció de
bona part del poble català, davant qui ha estat el nostre president durant 23
anys. Un final que espatlla tota una vida, i aquest agre final, no m’ha agradat
ni me l’imaginava després d’haver estat 16 anys membre del Parlament de
Catalunya. Avui , girem una pàgina de la nostra història, i ho fem amb més
tristesa que no pas satisfacció.
# posted by joanroma @ 9:57 AM 
