Wednesday, April 16, 2014
IMPROVISACIÓ PERMANENT I ALTRES REALITATS
IMPROVISACIÓ PERMANENT I ALTRES REALITATS.
Dintre d’uns mesos
o uns anys, quan es reculli tot el material generat pel procés a decidir, els
estudiosos es faran creus de com es va endegar un projecte amb tanta poca
serietat, tanta improvisació, tantes incerteses i tanta mediocritat en el
lideratge. S’ha de reconèixer que la “fugida endavant” demostra la total manca
de criteri i sobretot la nul·la por al ridícul més espantós. Cada dia tenim
mostres de com un govern és capaç de dir una cosa i la contrària, sense per
això perdre la compostura. Tot s’hi val, i tot és possible, convençuts que els
mitjans públics i privats a les seves odres els hi riuran les gràcies.
I la formació del
Consell Assessor va ser prou ben triat com per tenir-hi gent capaç de posar per
escrit les teories més extravagants, i les propostes més imaginatives i
irrealitzables. Tot hi cap, i el portaveu del govern, Sr. Francesc Homs, les
ven amb una gosadia mai vista en cap altre dirigent polític. El mateix és capaç
de fer el provisional Sec. d’organització de CDC , Jordi Rull, i qualsevol
altre dels habituals en els mitjans de comunicació. Tot està per fer i tot és
possible en aquest viatge cap a la Itaca, somiada, situada en terres ignotes.
I l’ANC els segueix
de molt a prop no sigui que en un moment donat es donin compte de que han perdut
el guió i volen anar per camins més realistes. Tots ells defensen i estan
convençuts de la celebració del referèndum el dia 9 N. Es igual el què passi
amb el cens electoral, o no poder disposar de l’entramat electoral necessari(
juntes electorals, sorteig de les meses electorals, locals, urnes, cabines,etc,
etc, etc,). Encara hi ha temps, i com que tot s’improvisa, algú deu pensar que
es poden fer urnes de cartró, i si convé posar-les a carrers i places, i si
convé el cens electoral s’improvisa agafant el que hagi quedat de les eleccions
europees. Ja no ve d’aquí, a l’hora de fer les coses.
Que les xifres
s’inflin fins extrems impensables, és el de menys. Ara mateix, l’entitat
Contrastant, amb Miquel Almirall al capdavant acaba de comptar les persones presents
a la Via Catalana, i actes complementaris i deixa la xifra de participants per
sota dels 700.000. Es a dir, que res
dels 2.000.000 que alguns de l’ANC havien donat, o els 1.600.000 que havien
acceptat com a mal menor. No, màxim 700.000. Una xifra espectacular, sense cap
mena de dubte, però que posa les coses també en el seu lloc concret. El mateix
va passar amb la immensa manifestació de l’any 2012, en que els 1.500.000 es
deixava en 800.000 participants que continua sent una xifra enorme, però hi ha
persones interessades en multiplicar les xifres i aleshores cauen en la
irrealitat. Segons aquest mateix comptador de participants, en el Passeig de
Gràcia hi caben 200.000 persones com a màxim, i no 1.000.000 com a vegades s’ha
donat. I és que quan s’improvisen les coses i es volen posar a nivell mundial,
els números creixen i creixen fins esdevenir irreals. Anar per aquest camí és
un greu error perquè treu serietat i legitimitat al projecte, sigui quin
sigui. Hem de reconèixer que les xifres
de participants i l’entusiasme generat ha estat prou rellevant com perquè no se
l’hagi de falsejar.
Però tornant als
darrers esdeveniments, basats en si Catalunya quedaria fora o no de la UE, el
despropòsit és tant gran que no era ni tant sols imaginable. Que tots els grans
líders, els grans juristes es pronunciïn no és suficient com perquè el Consell
Assessor modifiqui el seu dictamen. Ells han de fer la seva feina, i la seva
feina ha d’anar lligada al que vol sentir CiU ( més ben dit CDC) i ERC, i ja
està. Cada informe és un vestit fet a mida, i al final de la seva esgotadora
feina tindrem uns quants documents que passaran a la història, pel seu irreal
contingut. I com diuen els promotors si Espanya no deixa fer el referèndum
demanaran empara a les forces internacionals. Deu meu, suposo que s’ho creuen,
però és increïble dir-ho i sobretot pensar-ho. De totes maneres els mesos van
passant i algun dia arribarem al 9N, o més ben dit a la data indispensable per
convocar el referèndum, i aleshores veurem quina serà la realitat concreta i
directa. Ningú podrà negar que estem vivint un moment mai imaginat, la història
, en viu i en directa, amb uns canvis diaris que es van improvisant i que ningú
domina ni controla. L’emoció és quotidiana si bé contrasta amb la situació del
país, amb centenars de milers de persones que miren com parlem de tot, menys de
les seves necessitats. Aquesta és la part dramàtica del procés que no podem
obviar. Dintre de poc arribarà el moment de donar explicacions i topar amb la
crua realitat.
# posted by joanroma @ 12:04 AM 
