Thursday, April 24, 2014
EL GOS DE TORÀ , I LA JUSTICIA - art. Nació Digital Solsona
EL GOS DE TORÀ, I
LA JUSTICIA
Pels qui seguim l’evolució de temes relacionats amb la Llei de protecció dels
animals, i la deriva judicial, tenim en el cas del gos de Torà, un exemple
paradigmàtic. Resumeixo en poques paraules el tema pels qui no n’hagin tingut
noticia.
En el municipi de Torà, voltava un gos abandonat que provocava problemes al
veïnat, i davant el perill que representava una patrulla del SEPRONA ( servei
protecció a la natura) de la
Guàrdia Civil , el va poder atrapar i el va deixar lligat en
un espai públic. Davant la falta de mitjans propis, l’ajuntament va decidir
sacrificar-lo amb un tret d’escopeta, d’un regidor, suposadament acompanyat per
l’alcaldessa. Aquest fet va motivar la presentació d’una denúncia per part
d’una entitat ecologista, i es va iniciar el procediment judicial pertinent,
amb una primera sentència que absolia els acusats. Els denunciants van
presentar recurs i el trajecte judicial continua, deixant-ne fora
l’alcaldessa...
Qui vulgui més detalls, els pot consultar en aquestes mateixes pàgines de
Nació Digital que n’ha parlat en diverses ocasions. El que interessa de la
noticia és treure’n les lliçons oportunes. Es evident que la praxis de
l’ajuntament de Torà no fou la més adequada però dona pistes sobre els
problemes en que es troben els ajuntaments de pobles petits, en relació als
gossos abandonats.
Per llei, l’ajuntament té la obligació de capturar els gossos, i portar-los
a la gossera municipal (que no existeix). Siguem clars. Molts pocs municipis es
poden permetre disposar d’una gossera, perquè té un cost inassolible per un
ajuntament petit o mitjà. El que solem fer és signar un conveni amb una entitat
privada, per tal que faci la feina corresponent. Dit això, tampoc resulta gens
fàcil resoldre el problema per quan el gos ha de ser traslladat a la gossera
amb la qual tenim conveni que pot estar a 20, 30 o més quilòmetres de distància
i el gos no pot ser transportat de qualsevol manera, oimés si és agressiu.
D’aquí a prendre una decisió , no conforme a llei, hi ha un pas. El seu
sacrifici.
En aquests moments de crisis, la problemàtica s’ha incrementat amb un
abandonament de gossos més important que anys enrere, la qual cosa suposa un
greu problema pels ajuntaments, però també per la gent en general, i els
ramaders en particular. L’existència de gossos en estat salvatge suposa un
perill. Han de buscar aliment i quan no el troben fàcilment, el busquen
desesperadament, atacant ramats o altres animals domèstics.
Si abans de la nova llei, era fàcil emprendre batudes per sacrificar
l’animal, ara no es poden fer, i atrapar un gos assalvatgit és molt complicat,
i fins i tot perillós, de manera que no sempre les lleis aporten solucions
raonables, com en aquest cas. Sóc partidari de reintroduir la possibilitat de
poder sacrificar els gossos en estat salvatge, i els que estan dipositats en
gosseres i transcorregut un temps prudencial no han trobat adoptador. Es a dir,
tornar a l’anterior legislació que era més realista que l’actual.
Però, en el cas del gos de Torà, una altra reflexió a tenir present és que
la via judicial, a més de lenta ( portem ja 2 anys) és extraordinàriament cara
i la paguem entre tots. Estic convençut que els costos judicials superen els 12
o 15.000 euros, sumades totes les partides i conceptes. Es raonable, en una
societat en crisis, una despesa com aquesta? Es raonable costejar milers de
gossos i gats abandonats, durant anys i anys, en unes gosseres col·lapsades ?
La justícia ha de ser justa i proporcionada, i crec que en aquest cas s’han
superat les proporcions.