Saturday, April 26, 2014
CREDIBILITAT A LES COMARQUES GIRONINES
CREDIBILITAT
GIRONINA.
Aquests dies hem assistit, en viu i en directe , a la darrera sessió de la
crisis del PSC a Girona, en la persona de Quim Nadal. En la seva carta de renúncia al càrrec de
President de la Federació ,
dirigida al Primer Secretari , Juli Fernández ja es cura amb salut dient que
alguns interpretaran o interpretarem que no era el moment adequat, a les portes
d’unes eleccions europees convertides en més que un repte pels socialistes,
però s’excusa dient que “mai és el moment oportú”... Francament, no crec en les
casualitats, i menys coneixent-lo com l’he conegut al llarg de molts anys de
treball conjunt a la FMC ,
en el partit o en el Grup Parlamentari.
I dir que la seva renúncia, no té relació amb la dels altres 9 membres de
l’executiva, tampoc és creïble, de manera que la credibilitat d’ell i la dels
altres components , està més que en la corda fluixa. Segurament els hi és
igual, però no deixa de sorprendre que persones amb importants càrrecs
institucionals, i de partit, els importi un rave el mal que puguin fer al
partit en el qual militen.
Ho he dit mantes vegades i ho he comprovat en nombroses ocasions com
persones que han tingut una gran rellevància pública, malmeten tot el seu
historial a l’hora de passar a segon terme. Massa sovint, creuen tenir dret a
un tractament especial, a continuar marcant el camí a seguir i no volen
apartar-se per donar pas a noves generacions, a noves idees i formes d’actuar
en política. I no parlo en raó de l’edat, sinó de les circumstàncies que ens ha
tocat viure a tots plegats. Molts varem arribar molt aviat a la política i
també hem hagut de deixar pas, més aviat del que és habitual en altres
latituds, però la servitud és aquesta. Comprendre i acceptar quan ha arribat
l’hora de deixar pas. I deixar l’egolatria a casa.
Em decep veure i escoltar declaracions grandiloqüents en mitjans de
comunicació aliens a la causa socialista. Més ben dit, mitjans que busquen la
més petita dissidència per exposar-la , ampliar-la i escampar-la com a mostra
de la feblesa del PSC. I que aquesta mostra provingui de qui ha ostentat bona
part dels càrrecs més importants del partit, i les institucions, provoca
decepció i llàstima. No té credibilitat, ho sento. Com tampoc la veig en els
altres companys de viatge de la federació gironina. En aquest moviment hi veig
oportunisme, ganes de fer mal al partit, per després poder explicar que els
mals resultats son culpa de la direcció nacional.
Puc entendre i acceptar el no compartir les decisions de la Direcció nacional, però
sempre havíem expressat els desacords en els òrgans pertinents, i no al carrer
o davant de mitjans de comunicació clarament hostils al partit. No he vist ni
escoltat aquestes crítiques en el Consell Nacional, lloc on s’han de debatre i
votar, i vull recordar que la Direcció
Nacional va estar elegida pel Congrés, i el Primer Secretari
en votació nominal i secreta. No és de rebut qüestionar-lo ara, i fer moviments
, manifestos i actuacions totalment contraris al que ha estat la cultura del
PSC.
Estic convençut de parlar per boca de molts militants i simpatitzants de
les comarques gironines o del país en general, que la credibilitat la veiem en
el Primer Secretari, Juli Fernández, i no en els membres que han abandonat
l’executiva de federació, inclòs el seu president. He estat president d’una
federació, i puc assegurar que la feina que es pot fer és immensa si hi ha
dedicació, bona feina i ganes de tirar endavant. Si aquest no ha estat el cas
de la federació gironina, potser no ha estat culpa ni del Primer Secretari, ni
de la Direcció Nacional.
I tots sabem que estem en el partit per voluntat pròpia i qui cregui que no
representa els seus ideals, pot buscar-ne un altre que millor li escaigui.
Animo el partit a les comarques gironines a continuar batallant per assolir els
objectius que tots aspirem.