Monday, April 07, 2014
ABSÈNCIES INEXPLICABLES
ABSÈNCIES INEXPLICABLES.
Tot el procés anomenat “pel dret a decidir”
està ple de despropòsits i situacions increïbles, de manera que algú que tingui
temps, hauria de convertir-ho en un llibre, ara que se n’escriuen tants sobre
el tema en qüestió. Seria una bona ocasió per meditar sobre tot el trajecte i
veure qui escriu realment aquesta història i cap a quin final anem.
Demà, dimarts dia 8 d’abril tindrà lloc el
tant esperat i anunciat debat en el Congrés de Diputats sobre la petició de
traspàs de competències a la Generalitat per poder dur a terme el referèndum
del 9 de novembre. Aquest debat hauria d’haver portat a intervenir al màxim
representant del govern català, en la persona del president Mas. Ningú entén
que no sigui ell qui es dirigeixi a la cambra espanyola per fer la petició ,
acordada en el Parlament de Catalunya.
Aquesta absència és incomprensible i dona la clara sensació de covardia
, en uns moments en que la gent reclama valentia, claredat i transparència a
tots els polítics. Una mala decisió, i una pèssima imatge a nivell català i
espanyol. I si no intervenir ja és inexplicable, no ser ni a l’hemicicle,
encara ho empitjora.
I el mateix cal dia del principal soci de
govern, i al mateix temps d’oposició ( cosa mai vista en política). Oriol
Junqueras no serà qui defensi el posicionament d’ERC, sinó Marta Rovira la
segona del partit. Un altre error incomprensible, a nivell català i espanyol.
Que les dues principals figures en l’impuls a la independència estiguin
absentes, diu molt poc de la valentia i coratge d’aquests dos polítics.
El debat en el Congrés de Diputats és un dels
moments estel·lars en la reivindicació de la consulta a Catalunya i era
indispensable la presència i actuació dels dos principals líders d’aquest
combat: Artur Mas i Oriol Junqueras. Ni l’un , ni l’altre. Com poden agafar-se
amb serietat aquest procés la resta de grups parlamentaris, si han de batallar
contra actors secundaris? Quina imatge transmet Catalunya, de cara en dintre,
però també de cara enfora quan s’amaguen els líders d’un dels majors polsos a
l’Estat ?
Aquest fet, s’afegeix a molts d’altres que
demostren una permanent improvisació d’actuacions en el camí pel dret a
decidir. En tenim molts d’exemples, com la mateixa carta de la Vicepresidenta
del Govern, demanant com pensem col·laborar els alcaldes en aquest procés. Què
creu que hem de fer sinó complir amb la més estricta de les legalitats ? Es que
creu que un càrrec institucional es pot situar al marge de la Llei?
Ara queda per veure i escoltar les
intervencions de demà, dels representants de CiU, ERC, i ICV, i les
intervencions de la resta de partits. Tot indica que , en aquest cas, les
intervencions seran al més alt nivell. Si és així, encara quedarà més en
evidència la pèssima estratègia dels partits catalans defensors de la petició de
traspàs de competència. Anar-hi amb segons de fila suposa cometre un error
increïble d’imatge, de solidesa del projecte i de falta de valentia política.
No es pot entendre com en tant poc de temps es poden cometre tants greus
errors. Que ningú s’estranyi de les ziga-zagues del procés i dels pronòstics de
molt incert final que tothom li pot fer. La mediocritat es transmet i llueix en
tots i cadascun dels passos donats fins ara, i de cara el futur.