Friday, January 03, 2014
SENSIBILITAT I RESPECTE
SENSIBILITAT I
RESPECTE.
Sóc dels encara convençuts de la continuïtat del projecte Catalunya, dintre
Espanya, si es donen algunes condicions indispensables. De fet, les condicions
les resumeixo en “sensibilitat i respecte” de l’Estat envers Catalunya i a
l’inrevés. L’escalada de despropòsits que estem vivint no pot donar cap
resultat positiu. Al contrari comporta greus perjudicis a uns i altres.
No s’entén com des de Madrid no es donen compte del clamor de la gent en
contra les actituds, decisions i percepcions en la manera de governar, i el mal
que fan. No costa res d’actuar amb sentit comú, respecte i sensibilitat envers
les demandes, les mancances i exigències d’un territori que se sent maltractat
des de fa molts anys.
En aquest àmbit Pere Navarro està fent una bona feina, a nivell de PSOE, i
s’han donat importants passos en la bona direcció. Tenim, però unes quantes
Patums del passat que no poden estar callades de cap manera i ens fan molt de
mal: Bono, Rodríguez Ibarra, Alfonso Guerra, etc. Ja sé que en aquest cas no
podem fer-hi res, perquè no tenen càrrecs executius i creuen tenir les
essències del socialisme i l’espanyolisme, però a cada sortida de to, algú les
hauria de contestar. No en Pere Navarro, però sí algú del seu entorn.
Contundència contra pronunciaments fora de lloc. Ho necessitem per no donar la
sensació que “qui calla, atorga”. Penós haver-ho de fer, però ara no podem anar
amb mitges tintes.
Pel que fa el govern central és evident que no facilitarà cap entesa per
sortir del pou on estem ficats. El PP és incapaç de promoure una proposta
engrescadora per la majoria de catalans. I la necessitem, com a via més eficaç
per desfer l’escalada de tensió. Fa falta aportar una alternativa a
l’independentisme. I l’alternativa ha de ser àmplia, ambiciosa i creïble. No
n’hi ha prou amb un petit compromís.
De fet, la proposta continguda en la “solució federal” és la correcta, però
s’ha d’explicitar, detallar i “vendre” a nivell català i espanyol. Fàcil de
dir, molt complicat de complir, però el PSOE ha de veure l’escenari català , en
viu i en directe, i ha de moure fitxa en un sentit molt valent, per moltes
crítiques que rebi. Sempre tenim unes eleccions a prop, i no podem quedar-nos
quiets per la proximitat de les europees. Al contrari, han de servir per agafar
embranzida i acceptar que ha arribat l’hora de fer un encaix com cal.
El temps és or, i ara, més que mai perquè el govern Mas està atrapat en les
seves pròpies contradiccions. Té un deute immens que no li permet cap
flexibilitat en els plantejaments, ni polítics, ni econòmics, i tira endavant
sense remei, empès per ERC, per l’ANC i per un sector del seu propi partit, tot
i que la major part està expectant i incrèdul davant el camí emprés.
Si de Madrid sortís una proposta clara , ambiciosa i creïble, podria ser la
solució. Una proposta que ha de passar per garantir la llengua i cultura
catalanes, sota competència plena de la Generalitat i un nou sistema de finançament que
garanteixi una equitat fiscal que ara no existeix. En tindríem prou amb la importació
del sistema federal alemany per acontentar les aspiracions dels catalans.
Segurament tots els militants del partit estem d’acord amb Pere Navarro, a
l’hora de reclamar modificacions en les lleis generals de l’Estat per iniciar
els canvis en la direcció pretesa, a l’espera de poder plantejar la reforma de la Constitució que anirà
per més llarg. Aquest és un any primordial, i de tots plegats depèn encarar-lo
bé, o no.
Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 7:59 AM 
