Wednesday, January 22, 2014
PERQUÈ CONTINUAR EN EL PSC ?
Alguns nous
arribats, així com alguns històrics, es demanen si el PSC continua sent el
partit de referència pels socialistes catalans. El dubte els hi ve a la vista
del conflicte obert pel procés pel dret a decidir, o per la aposta per la
independència per part de CiU i ERC. Consideren que el partit hauria d’estar a
la banda dels independentistes, si més no per “quedar bé”, o per evitar haver
d’aguantar un fenomenal atac en tots els fronts, llocs i moments. Molts d’ells
ja no recorden altres atacs, en altres moments, sota acusacions de
“sucursalistes” o espanyolistes.
El que em sorprèn d’aquests dubtes i aquestes posicions és l’èmfasi en un
únic punt: el procés pel dret a decidir que s’ha convertit clarament en una
iniciativa per la independència, portada d’una forma barroera, improvisada i
impossible de ser assolida. Aquests companys i companyes s’han posicionat al
costat dels promotors, per un principi de comoditat, o per una clara falta de
valentia. Ras i curt. Es més còmode estar amb les “majories” de carrer que no
pas amb la raó i la legalitat.
Sorprèn que critiquin la direcció del partit, per aquest únic punt i
oblidin tota la trajectòria passat i present del partit i els grans objectius
fundacionals, històrics i actuals del socialisme a Catalunya, Espanya i el món.
El nostre objectiu sempre ha estat la defensa de les persones en tots els seus
aspectes. En un moment en que estan en perill les llibertats, el model de
societat, els pilars del benestar social, resulta que alguns posen per davant
de tot això, el procés per una secessió de Catalunya , vulnerant la legalitat.
Increïble que això ho defensin persones que han ostentat importants càrrecs en
el partit i a les institucions del país. Increïble pel cinisme que representa i
per la total falta d’acció en aquest camí quan ells estaven comandant els
principals òrgans del PSC. I encara és més increïble l’acusació de que l’actual
direcció porta el partit per allà on li sembla, sense tenir present els
objectius fundacionals.
Mai, repeteixo, mai s’havien convocat tantes reunions ni tantes sessions
del Consell Nacional i d’altres òrgans del partit com ara. Porto 35 anys en el
partit i per tant puc donar fe del que explico. La direcció del partit, ha
estat sotmesa al control constant i habitual dels militants i sempre que ha
calgut prendre algun acord important s’ha consultat el màxim òrgan entre
Congressos. No puc dir que aixó fos la norma habitual en altres temps. I que
ningú vulgui treure legitimitat als acords perquè el conjunt del Consell
Nacional representa el conjunt del partit.
Però, és sorprenent la falta de visió a mig i llarg termini de molts
crítics amb la direcció o dels entusiastes del “dret a decidir” convertit en la
aposta per la independència. Falta de visió perquè no és possible cap
referèndum sense un acord entre governs. Es impensable, és impossible, és
inimaginable. Ras i curt, no estem en una república bananera en que es pugui
fer el que es vulgui, simplement perquè ho demanen uns partits concrets. Ens
devem a la legalitat per obtenir legitimitat, i fora de la legalitat no hi ha
vida democràtica. Es tant elemental que costa de creure com companys que han
ostentat importants càrrecs ara simplement se situen al costat dels
improvisadors .
Igualment sorprenent és l’afany per desacreditar la relació PSC – PSOE. Si
sempre hem defensat que les persones estan per damunt dels territoris , com
podem apostar per anar per lliure i abandonar una relació amb el partit germà
que és l’únic que pot assegurar un canvi radical en la governabilitat
d’Espanya. Es que no veuen aquests crítics la situació de les llibertats,
individuals i col·lectives de tots els espanyols ? Es que estan d’acord amb la
Llei Weert? O amb la nova llei que regularà l’avortament ? o amb la nova llei
municipal ? o amb les retallades en tots els serveis bàsics ? o en les
retallades en matèria de seguretat ?, etc, etc, etc, és que algú creu que
podrem canviar aquestes lleis, tancats a Catalunya, amb un PSC aïllat sense cap
relació amb el PSOE? Que no veuen que només a l’entorn del PSOE es pot formula
run nou govern de progrés i per això el PSC té la relació que té ? Es que no es
donen compte que només Catalunya trobarà un nou encaix dintre d’Espanya , si el
PSOE governa ? es que no volen veure que el PSOE ha fet un pas de gegant en la
comprensió del problema català i el compromís de posar-hi solució? Com és
possible que es posin al costat dels independentistes a l’hora de criticar els
governs centrals ? Creuen realment que és igual que governi el PP que el
PSOE?....
Siguem sincers i sobretot objectius. La direcció del PSC amb Pere Navarro
al davant actua segons ha decidit la majoria del partit. Si alguns no varen
quedar contents amb els resultats del darrer Congrés és el seu problema. Que
altres vulguin estar en el govern de l’executiva i a la oposició a la mateixa
és el seu problema però no acceptem aquest doble joc. El PSC continua sent la
millor eina de transformació de la societat, i recuperarà l’espai perdut. No en
tinc cap dubte i no passarà gaire temps. En un o dos anys, el canvi serà
radical , perquè la realitat s’imposarà. Es pot enganyar durant molt de temps
però no per sempre, i aviat sortiran els conflictes entre els partits
proposants i és lògic que el PSC defensi la legalitat. Sinó ho fem nosaltres
qui ho farà ? No estem en política per comoditat, sinó per compromís. I no
acceptem lliçons de companys i companyes que ens demanaven fe cega en les seves
propostes, quan eren consellers, i ara neguen legitimitat als òrgans del
partit. Els qui ara es mostren crítics amb la direcció del partit i vulneren
els acords presos, ens exigien votacions unànimes en el Parlament, quan
presentaven plans, propostes i iniciatives que molt sovint eren difícils de
digerir. Ara proclamen el pluralisme en contradicció amb l’exercici de la
democràcia, no recorden les imposicions al grup parlamentari, quan ostentaven
càrrecs institucionals. Com tampoc recorden com portaven el partit, i com es
porta ara. Memòria curta o afany de protagonisme i egolatria ? Que cadascú
jutgi, però que no busquin deslegitimar l’acció del partit.
En resum, el PSC és element fonamental de la política catalana i també
espanyola per la seva vinculació al PSOE. Els atacs ferotges d’aquests dies
refermen aquesta situació, i si alguns volen estar al costat dels nostres
adversaris, allà ells, però els qui creiem en el partit, demanem la seva continuïtat
i fermesa, en tots els temes, sobretot en la defensa dels ciutadans. I en quan
al procés sobiranista, volem que el poble català pugui votar, però que ho pugui
fer en base a la legalitat, previ acord entre els governs. Això és el que deia
el nostre programa i el que defensa la direcció. Si alguns fan interpretacions
al seu gust que no ens hi barregin als altres.
Joan Roma Cunill, President Consell Fed. XI del PSC