Thursday, January 16, 2014
PENOSA DECISIÓ, PENÓS COMPORTAMENT.
PENOSA DECISIÓ,
PENÓS COMPORTAMENT.
Era difícil fer-ho pitjor. Els pitjors auguris s’han confirmat i ho han fet
mostrant una de les pitjors cares de la política. Ni els nostres més acèrrims
adversaris ho haguessin fet millor, ni ens haguessin pogut fer més mal.
Avui em ratifico en un principi essencial de l’acció política, com és el de
saber marxar a temps. Quantes trajectòries s’han malmès per un afany de
protagonisme exacerbat, per una egolatria embogida, i per un individualisme
lluny dels anhels col·lectius.
Tot això ho hem vist en aquests dies, i avui ha quedat reflectit en la
votació en el ple del Parlament i en la roda de premsa posterior, dels 3
dissidents / trànsfugues /falsos demòcrates. Es fa difícil explicitar la
denominació concreta a l’acció de la Marina
Geli , Joan Ignasi Elena i Núria Ventura.
Avui és un dia trist pels demòcrates, més que pels propis socialistes.
Segur que tots els que conformem la gran família socialista, estem tristos o indignats, o les dues coses
alhora.
Segur que tots ens demanem com és possible que representants nostres hagin
pogut actuar amb total despreci a les normes democràtiques, a la ètica, a la
honestedat política, a la trajectòria d’un partit essencial per Catalunya ?
Com pot ser que després de la votació, hagin volgut donar lliçons d’ètica i
comportament democràtic, quan han vulnerat totes les bases que les sostenen ?
Com pot ser que s’hagin apuntat al camí sense sortida, emprès pels partits
independentistes? Com pot ser que explicitin públicament el despreci al
pronunciament del partit, mitjançant el seu màxim òrgan entre Congressos?
I com pot ser que persones com aquestes
formin part de l’executiva del Partit ?
Les actuacions prèvies i tot el reguitzell d’accions teatrals pronosticaven
una decisió presa de molt temps enrere. Res ha estat improvisat, ni motivat per
una emoció momentània. Darrera aquesta actuació hi ha una voluntat clara de
desestabilitzar el partit i donar una imatge de trencament de cara en fora. Han
aconseguit crear, abans, durant i després del ple, la imatge d’un PSC feble,
sense autoritat, i sense un rumb clar.
La seva actuació anava clarament destinada a fer mal, en una barreja de
recerca de protagonisme, egolatria i fugida endavant, cap objectius incerts.
Bé, doncs, que hi vagin.
Qui no és capaç d’assumir les decisions democràtiques del partit, qui no és
capaç de renunciar al càrrec si creu que aquestes decisions contradiuen el seu
pensament o els seus ideals personals, qui avant posa l’ambició personal al
projecte col·lectiu, no mereix estar en el partit, i per tant: RENÚNCIA O
EXPULSIÓ.
I és que tots els moviments han estat calculats, i lamentables. Des de les
filtracions de les reunions de l’executiva o del grup parlamentari, a dinars en
el Restaurant 7 portes ( imatge molt adequada en temps de crisis com perquè
volti per tot Catalunya i Espanya) fins els aplaudiments finals del ple, i la
roda de premsa posterior. Tot, absolutament tot, és impropi de dirigents
socialistes.
Segur que tots estem dolguts, però volem girar pàgina. I res millor per
fer-ho que donar pas a 3 nous diputats que sàpiguen quins son els seus drets i
deures, i la importància de representar els centenars de milers de votants.
Volem diputats i diputades responsables, respectuosos amb la democràcia interna
i externa, de comportament ètic indubtable i entregats a la causa socialista.
Felicito la intervenció del portaveu Maurici Lucena, i animo a tota
l’executiva del partit a emprendre el camí acordat en el Consell Nacional,
explicant l’alternativa socialista, i fent viable la seva consecució.
Joan Roma i Cunill, President Consell Fed. XI del PSC.