Friday, January 31, 2014
MARXAR NO ÉS LA SOLUCIÓ
MARXAR NO ÉS LA SOLUCIÓ. EL
Avui, dijous dia 30 de gener de 2014, és un dia trist per a molts de
nosaltres perquè s’ha fet públic l’abandonament del partit, per part de Llorenç
Ferrer, militant des dels orígens del PSC i actual alcalde de Navarcles.
He llegit el seu escrit públic, i he escoltat les seves intervencions en
diferents reunions del partit. No estic d’acord, en la major part dels
plantejaments que hi exposa, sobretot perquè avant posa el conflicte territorial
per davant de la defensa dels drets de les persones i els ideals del partit.
Des del ple respecte al company i amic, i la seva trajectòria personal i
professional, em sorprèn la enorme importància que posa en el conflicte
territorial Catalunya – Espanya, decantant-se clarament per posicions més
nacionalistes que socialistes. Es evident que l’estratègia CiU – ERC està
donant els seus fruits, i està dividint la societat catalana. Més que
dividir-la , la està trencant, i serà molt llarg i complicat refer la confiança
mútua i continuar junts.
Si ens mirem les relacions Catalunya – Espanya des de la òptica d’incompliments
mutus, en trobarem un munt per les dues bandes. He estat observador privilegiat
del funcionament de la
Generalitat i puc assegurar que des d’aquí hem fet mèrits més
que suficients per ser considerats poc fiables, per no dir, mals companys de
viatge. Cosa similar podem dir del govern central, al llarg de tota la etapa
democràtica. Ha estat una relació de malfiança mútua, plena de jocs mal portats,
mal gestionats, i fatalment exposats i explicats. Es lògic, doncs que la gent
estigui cansada, esgotada i desitjosa de trencar aquesta dinàmica. Si a tot
plegat hi afegim un munt de mitjans de comunicació enviant missatges diaris
ampliant aquestes actuacions, arribarem al punt en que ens trobem.
Però, des del PSC, ens hem de preguntar quina part de responsabilitat hi
tenim. I en tenim molta. Hem claudicat en multitud de llocs i ocasions en la
defensa dels nostres ideals, dels més genèrics, als més particulars. Hem volgut
anar cap on bufa el vent i hem despistat el nostre electorat, i desanimat els
nostres militants i simpatitzants. Quan es comença per no defensar els símbols
i les lleis, s’acaba donant la raó als nostres adversaris, o justificant la seva
trajectòria.
I en això estem. La fugida endavant de CiU i ERC, ha donat peu a pensar que
la opció independentista tenia vies de prosperar. D’aquí a donar passos per
provocar a la part contrària hi havia només un rierol. I s’ha traspassat
àmpliament anant cap un carreró sense sortida.
Però, tornem al principi. El PSC és tant catalanista com socialista. No
accepto que ningú posi en dubte una situació que he viscut, hem viscut, tots
els que hi som des del principi. I puc assegurar que els principis varen ser
durs, molt durs, en la defensa de la llengua i cultura catalanes. També de la
educació i gràcies al PSC tenim la immersió lingüística i tenim un avenç
increïble en el coneixement i domini de la llengua i el consum de la cultura
catalana. Qui no recorda els principis en que tots els documents, totes les
intervencions es feien en català i castellà. Els debats sobre la immersió, la
potenciació de la cultura catalana, etc, etc. Varem arribar a un acord, i el
PSC es va convertir en el principal garant de les essències del país.
Però, aquest no és el nostre únic, ni principal repte. El major repte és la
igualtat, la lluita contra la exclusió social, la justícia, la equitat, i no a
Catalunya, sinó a Espanya a la UE
i en el món. I per aconseguir-ho, a Catalunya, hem d’estar inserits a nivell
d’Espanya, estat al qual pertanyem, i a la UE , i en el món. I per canviar Espanya,
necessitem un aliat potent, capaç de governar, i d’aquí el nostre lligam al
PSOE. Algú pot pensar una Espanya sense el PSOE ? Es que no hem transformat el
país com mai s’havia aconseguit? Es que els períodes de govern socialista no
varen ser els més positius en tots els àmbits i sectors ?
No simplifiquem ara, i acceptem que Catalunya ha estat sotmesa, esquilmada
i putejada per Espanya. Es massa simple, massa reduccionista. Molts dirigents
del PSOE han begut de les essències pàtries dels seus pares, avis i besavis, i
no era fàcil fer entendre la existència de Catalunya i les seves
especificitats, però l’avenç ha estat notable. I hem aconseguit fer entendre la
necessitat donar un nou pas en el blindatge dels factors primordials per
nosaltres: la llengua, la cultura i la educació. I un adequat i més just
finançament.
Reconec que no és fàcil defensar aquesta posició, però no estem en política
per comoditat sinó per compromís. El mateix que passa per defensar la legalitat
i no caure en la comoditat d’anar cap on bufa el vent. Sento dir-ho , però
moltes de les accions que veig en companys, les veig com claudicacions davant
els adversaris. Si uns quants demanen treure la bandera espanyola, es treu. Si
altres demanen treure el retrat del Rei, es treu. Si altres demanen incomplir
determinats preceptes de protocol o celebracions estatals, s’anul.len....qui
perd els orígens perd la identitat, i hem perdut bona part de la nostra
personalitat, i hem decebut a la gent. A la nostra i la no nostra. La gent
aprecia la valentia i la coherència. Jo tinc clar que si estic en el PSC em
toca demostrar-ho de paraula i obra. Tinc la bandera espanyola a la façana de
l’ajuntament, i la tinc a la sala de plens, com hi tinc el Rei. I tinc el
president de la
Generalitat en el meu despatx d’alcaldia, i compleixo amb el
protocol, d’aquí i d’allà, i compleixo i faig complir la llei, m’agradi o no. I
la gent ho respecta, ho valora i ho elogia.
I tinc clar que la nostra relació amb el PSOE és per benefici mutu. Que no
es farà el referèndum i no veurem la independència, i que la única via de
sortida d’aquest conflicte és la modificació de la Constitució. I
Lamento el pas donat pel Llorenç Ferrer, però tinc clar que el projecte del
PSC continua i és l’únic que podrà tenir èxit. Es més fàcil, abandonar que
seguir, però per responsabilitat i sobretot per idealisme ens toca continuar. I
en pocs mesos la gent veurà que la coherència i persistència del PSC
aconsegueix els objectius. No solament a nivell territorial sinó social. Volem
canviar la Constitució
no solament per blindar el nou encaix de Catalunya sinó per blindar drets
individuals i col.lectius que estan en perill per culpa del PP, i una
Constitució no prou clara i contundents en alguns apartats.
I per acabar. No podem caure en el fàcil discurs de deixar o no deixar
votar, de manera legal o no. Es increïble el grau de simplicitat en que hem
caigut. En un estat de dret, o seguim les regles de la democràcia o estem
perduts. I caure en els paranys dels adversaris no és la millor manera d’actuar
en política. Ànims, doncs, i la realitat sempre acaba imposant les seves
regles. I cada any votem, i proclamar les ànsies de llibertat, no vol dir que
no la tinguem des de fa molts anys.
Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 11:34 PM 
