Wednesday, January 08, 2014

 

AMB LA RAÓ, PERÒ SOLS


AMB LA RAÓ, PERÒ SOLS.
Suposo que d’aquí un o dos anys ens donarem compte de la importància d’haver resistit els embats d’uns i altres, per defensar la posició que considerem més intel·ligent i adient pel conjunt del país.
Es complicat resistir els atacs constants dels nostres adversaris demanant boicots per una banda, i fidelitats per una altra.
Era urgent mostrar una autèntica sortida. La reunió del dimarts dia 7 formarà part de les dates històriques del PSC i del PSOE. Ara toca explicar-la i sobretot posar-la en marxa. La gent no vol simples anuncis, vol proves de que algú està treballant en una altra direcció. I tocava fer-ho d’immediat, perquè tenim el dia 16 d’aquest mes un nou conflicte a punt de fer-se realitat. Aquest dia el Parlament de Catalunya ha d’aprovar la proposta de portar al Congrés de Diputats, la sol·licitud d’autorització del referèndum pel “dret a decidir”. En aquest Ple, cada grup parlamentari ha de defensar les seves posicions, i anar-hi sense una proposta concreta, hagués estat un desastre.
En aquest cas, el PSC tindrà arguments sòlids per defensar una posició distanciada d’uns i altres. Estarem sols, però amb una raó de pes al nostre favor. La raó de defensar la continuïtat d’un projecte conjunt, posat al dia, mitjançant la modificació de la Constitució. S’hi podrà estar o no d’acord, però és una alternativa clara i detallada de l’existència d’una tercera via.
El resultat d’aquesta reunió, demostra que s’ha fet una bona feina prèvia. Ara toca posar-la en marxa a tots els nivells, i fer-la comprensible a la població, en general.
Es el moment  d’exposar els arguments a favor de la continuïtat del projecte conjunt, però també de desmuntar arguments en contra. Si el mes de març surten les balances fiscals d’aquests darrers anys, pot fer-se realitat un d’aquests arguments falsejats fins extrems inconcebibles.
Però també convindria demostrar la mala gestió dels governs de CiU al llarg de tot el temps que ha administrat el país. No entenc perquè el PSC no és més contundent en aquest aspecte fonamental per entendre el grau d’endeutament que patim. La nostra falta de reacció en aquest punt, dona peu a la falsa creença de que tot ha estat degut a un mal sistema de finançament. I no és cert. Bona part del deute ha estat motivat per una molt mala gestió dels recursos disponibles. Durant els anys de vaques grasses, CiU ha gastat com un nou ric, sense prioritats, sense austeritat. Tenim tot el territori ple d’obres incongruents que han costat fortunes i no tenen ni utilitat ni poden ser mantingudes. Algú ha d’explicitar aquest fet, i no és contradictori amb exigir un model de finançament més just i equitatiu.
Serà interessant el Ple del dia 16 perquè podrem contrastar les posicions de cada partit, en un moment en que tots ja tenen definit el seu paper. Faltava el PSC i ahir, va exposar la seva alternativa, la única que compta amb un dels dos partits capaços de poder emprendre la reforma de la Constitució. El debat serà important, i aquest any 2014 esdevindrà cabdal pel projecte federalista.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?