Tuesday, October 15, 2013

 

VISCA LA IMPROVISACIÓ ! - art. El 9NOu




VISCA LA IMPROVISACIÓ !

Si una cosa odien els països nòrdics, germànics, i bona part dels centre europeus, és la mentida, la improvisació , la inseguretat jurídica en les accions dels governs i la falta d’honestedat . Tenen en la planificació i programació una especial estimació i valoració dels governants.

Aquests mateixos països tenen un concepte molt específic de la falta d’aquestes virtuts en els països del sud. I si algun dubte tenien sobre la certesa o no d’aquestes idees prefixades de molts anys enrere, se’ls hi han esvaït en pocs mesos. Espanya i amb ella Catalunya estem donant mostres de tot allò que no hauria de passar en un país ,governat per un govern rigorós.

Per això provoca un cert neguit veure com el president Mas se’n va a Brussel•les per explicar la situació en que es troba, pretenent posar Catalunya com exemple de maltractament per part del govern central, i de ser un país que fa els seus deures i podria estar entre els més rigorosos i avançats de la UE cas d’esdevenir independent.

El problema , és la realitat. Els alts funcionaris amb qui es reuneix i parla, tenen sobre la taula les xifres reals, de l’economia, les finances, la situació política i social del país, i no se’ls pot enganyar. El mateix passa amb tots els governants de la UE. Per això tenen els ambaixadors als quals els toca emetre informes sobre tot el que passa a les nostres contrades.

I la realitat és molt crua. Catalunya té un deute a trenta de juny de 44.034 milions d’euros, per un pressupost de 30.000 milions. Té un govern de CiU amb un suport de 50 diputats sobre 135 parlamentaris, als quals cal afegir-hi els 21 d’ERC ( no sempre) ,que curiosament, en una situació mai vista a cap altre país europeu, donen suport al govern quan els convé, però estan a l’oposició. De fet Oriol Junqueras és el cap de l’oposició en el Parlament ?? Situació més que estranya, si comparem com Angela Merkel. Tot i un resultat esplèndid pactarà per disposar d’una majoria absoluta que li permeti garantir estabilitat segura, planificació i programació a mig i llarg termini , un dels grans valors per governar bé un país. Aquí, no.

Continuem. El partit de govern, té el seu secretari general imputat per un presumpte cas de tràfic d’influències , i té embargada la seu central , per un altre cas de corrupció lligat al cas Palau de la Música.

El partit de govern i el principal de l’oposició ( CiU – ERC ) s’han embrancat en un procés independentista, sense disposar de cap Pla A, ni B, ni C a la vista del debat de política general i les declaracions anteriors i posteriors. Es a dir, en el principal repte entre Catalunya i Espanya en els darrers cent anys, s’improvisa cada dia en funció de com es mouen les coses. Tant aviat, s’afirma que una Catalunya independent es quedaria a la UE, com accepten que la veritat és una altra. Per tant, varen mentir. Una Catalunya independent quedaria fora de la UE. I sense cap fonament, es decideix que el nou estat continuaria amb l’euro com a moneda. Un altre pas en fals, per quan l’euro aquí no estaria protegit pel Banc Central Europeu, ni formaria part de cap organisme financer.

I per reblar el clau el cap de la oposició, però principal suport al partit de govern, afirma que estaria disposat a concedir la doble nacionalitat a tothom qui volgués, com si ell ostentés la representativitat del govern de l’Estat. I aquesta doble nacionalitat podria servir per garantir la continuïtat dintre de la UE !!!

Per raons d’espai no puc enumerar una dotzena més de grans contradiccions i improvisacions que demostren fins a quin punt el president Mas careix de guió, de rumb, de brúixola , i amb ell els seus principals socis en el camí de la independència , cosa que motiva la lògica preocupació d’Unió Democràtica que ha viatjat més que Convergència i té més contactes amb les Cancelleries europees i mundials.

Improvisar en un procés com en el que estem, és increïble i desmunta la credibilitat dels qui l’encapçalen. Sortir a l’exterior i voler vendre’l ,encara empitjora les perspectives perquè demostra la poca serietat del govern que l’impulsa i res té a veure amb les regles de joc que es varen marcar al Canadà, anteriorment, i a la Gran Bretanya, en l’actualitat.

I cap Estat donarà suport a un procés intern d’un dels seus membres, i encara menys entendrà, un procés que pugui suposar un trencament de la legalitat vigent. Ara i aquí pertoca seguir les regles del joc democràtic consistents en modificar, per poder actuar. Es la proposta que ha presentat Pere Navarro en nom del PSC. Si fins ara se la considerava una via sense futur, poc a poc es veurà com la única viable. Lenta, difícil i complicada, però possible. Entre l’immobilisme i la ruptura, la de tirar endavant una segona transició, és la desitjable.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?