Friday, October 18, 2013
GREUGES PER TOTES BANDES. - Article Nació Digital Solsona
Es noticia la preparació, per part del govern Mas, d’una llista de greuges
provocats pel govern de l’Estat. Està bé recordar els incompliments d’un
govern, però el mateix caldria fer, quan aquest mateix govern tracta d’altres
administracions de manera similar. M’estic referint als ajuntaments, però també
a entitats, associacions, clubs, etc.
En resum, tenim un problema de falta de rigor , a nivell general de país, i
d’Estat. Des del principi de la democràcia recuperada, ha estat habitual, no
complir amb els pactes signats. L’Estatut de Catalunya contemplava traspassos
de competències que mai es varen dur a terme, i el mateix estatut proclamava
unes competències municipals, que tampoc s’han respectat mai.
Tenim, doncs, tots un problema de serietat i rigor en el funcionament de
les institucions. Tots els partits en tenen la culpa, i tots haurien de
posar-hi remei. Fàcil de dir, impossible de complir. Si en 35 anys no ho hem
aconseguit, dubto que ara, sigui possible. Per això, molts consideren arribat
el moment de marxar d’Espanya. Tenen raó en la falta de serietat per part de
bona part dels governs centrals, però igual raó podem al.-legar els alcaldes
respecte els governs de la
Generalitat des de l’any 80 fins ara.
El principal motiu d’aquesta falta de consciència per complir les lleis, és
la falta de cultura democràtica per una banda, i la manca de rigor, per
l’altra. Si ens comparem amb països de llarga tradició democràtica, podem veure
com és impensable l’incompliment de les lleis. Els agradin o no, no les
qüestionen. Les compleixen integrament i si no hi estan d’acord, lluiten per
canviar-les, però mentrestant el rigor en el compliment, és sagrat. Aquí, no.
En altres cultures, la qüestió pràctica s’imposa per damunt dels conflictes.
Si un país té 4 llengües, com Suïssa. Els costa poc de declarar-les totes 4 com
llengües nacionals, i fer-ne 3 d’elles oficials ( alemany, francès, italià), la
quarta (només la parla un 7% del país) no és oficial, però sí nacional. I ja
està. Tothom content. Tothom satisfet. I si aquí s’ha batallat per posar les
sigles CAT en els vehicles, era ben fàcil d’autoritzar-ho, sempre i quan no
modifiqués la matrícula del cotxe. Doncs, no, una altra batalla... i així podem
seguir amb dotzenes d’altres exemples.
Ara bé, tot i la indignació que produeixen moltes decisions del que diem
Madrid, no deixem d’haver avançat en moltes matèries. Queda molt per fer, és
cert, però deu n’hi do del grau d’autonomia pròpia que tenim, equiparable a
països de llarga tradició federalista. Aquí el pas que cal donar és blindar
competències i garantir un millor finançament que al mateix temps quedi blindat
dels incompliments habituals. Es possible, i s’ha d’aconseguir.
Estic d’acord en que no ens ho posen fàcil. Ni per part del PP ni per part
d’alguns socialistes històrics que no han entès que res és etern i cal
modificar posicions. Al PP li costarà molt, introduir canvis en els seus
plantejaments i en la idea que té d’Espanya. Al PSOE també li està costant,
però ha donat passos immensos en la bona direcció. Si algú vol confirmar-ho li
recomano llegir la
Declaració de Granada, d’aquest any, en que proposa canvis
substancials en la reforma de la
Constitució i un nou encaix per Catalunya. Es cert que de
promeses incomplertes en tenim un munt i alguns vells socialistes ens
compliquen la vida ( Rodríguez Ibarra, José Bono, José Luis Corcuera, Alfonso
Guerra, etc, però cap d’ells té càrrecs de partit ni poder en plaça. Per tant,
el nou camí pot fer via.
I convé fer via per deixar enrere el parlar del passat i encarar el futur
amb rigor. Alguns creuen que ja no hi som a temps, altres considerem que sí. I
de greuges, per totes bandes, sense excepció. No s’hi val a parlar només d’una.
I recordem-ho, CiU ha tingut dotzenes d’ocasions per plantar-se, i no ho ha
fet. Estic parlant de totes les ocasions en que no hi havia majoria absoluta en
el govern de l’Estat. Tinguem-ho en compte, també.
# posted by joanroma @ 8:49 AM 
