Joan Roma

EL MODEL EXISTEIX.

Arran del debat de política general en el Parlament de Catalunya, de les propostes de resolució presentades, debatudes, i algunes aprovades, amb traïció de pactes inclosos, podem constatar el grau de pressió que s’està exercint sobre el PSC, sigui quina sigui la posició que prengui. Per uns o per altres, el que diu, proposa i vota el PSC té una repercussió enorme en els altres partits i en els mitjans de comunicació.

I és que abans del debat, durant i sobretot després, constatem la inexistència d’un Pla A, d’un B i d’un C. Es a dir, davant del principal conflicte entre el govern de Catalunya i el de l’Estat, en els darrers cent anys, CiU i ERC han iniciat un camí sense tenir-lo planificat, acordat ni prou ben estudiat.

Cada setmana escoltem opinions, iniciatives o plantejaments que indiquen total desorientació i desconeixement de la realitat política, econòmica o financera , per part dels impulsors de l’agenda sobiranista.

Si un any enrere, cap d’ells imaginava una Catalunya independent, fora de la UE, ara ja veuen que la cosa ha canviat. De fet , res ha canviat, simplement ara s’ha aclarit. I el mateix cal dir per la moneda. Acceptat que el país quedaria fora de la UE, s’aferren a mantenir la moneda, però, dintre de poc ja acceptaran que tenir la moneda sense la protecció del Banc Central Europeu, serveix de ben poc. Un altre element essencial, per terra.

Però, hem escoltat d’Oriol Junqueras repartir la doble nacionalitat, catalana i espanyola, com si fos un alt mandatari d’Espanya. I posar-ho com estratagema per continuar a la UE. Posats a fer, podria proposar la doble nacionalitat per a tothom, i problema resolt.

I del famós referèndum, s’ha passat a una consulta, no sabem si ben oberta, amb una, dues o tres preguntes, tolerada o no.

En resum, sinó fos per l’extraordinària gravetat del tema que tractem, pensaríem en un vodevil, en comptes d’un problema nacional. I només pensar que s’ha gosat iniciar un procés sense un Pla A, ben estudiat, valorat, i factible, ja indica que estem en mans de partits i persones inadequades, per dir-ho fluix. Però, tampoc existeix un Pla B , ni un C.

La simple petició de demanar un referèndum, sense encaix ni en la Constitució ni en l’Estatut d’Autonomia, no és el camí apropiat. I inventar cada dia sortides als grans problemes, sense cap base legal, encara menys. Dona una fatal sensació d’imprevisió i improvisació mai imaginables en un governant.

Què queda ,doncs? Pensar en una sortida alternativa, complicada, difícil i valenta, però viable. Impecable des del punt de vista jurídic i legal, una altra cosa és la dificultat política, però millor optar per una via legal que no pas per una inexistent. En aquest cas tenim a favor la necessitat de convertir la UE en un sistema federal, i que el model existeix en diferents països, i molt especialment en el de més pes: Alemanya.

Apostar perquè Catalunya esdevingui la Baviera espanyola, és més factible que la ruptura amb l’Estat. Dir que no hi ha federalistes a Catalunya o a Espanya, com per tirar endavant una iniciativa com aquesta, pot servir d’excusa però no justifica la negativa a iniciar el camí. Des de dintre i sobretot, des de fora, la via federal seria recolzada àmpliament, cosa que no veurem si es va a la ruptura. La política és l’art del possible, i d’aquí que el PSC tingui clar que no s’embrancarà en cap via il•legal, ni prometrà paradisos inexistents, per molta pressió que li vulguin imposar. Va quedar molt clara aquesta posició en la convenció tinguda a Tarragona, la setmana passada, en presència de sis-cents assistents.