Joan Roma

TEMPS DE CRISIS, TEMPS DE PREDICADORS.

Al llarg de la història podem veure com en totes les èpoques de crisis apareixen messies, profetes... predicadors. Davant les penalitats i incerteses la gent busca respostes fàcils, ràpides i contundents. Solucions per l’endemà, amb resultats sorprenents i universals.

Estem en plena època de crisis, la desconfiança impera sobre tots els qui es dediquen a buscar sortides, començant pels polítics. La llarga i persistent corrupció en àmplies àrees de govern, ha portat el descrèdit i el rebuig cap uns partits que no han sabut tallar de soca-rel aquestes pràctiques. I si la política té mala premsa, ja no diguem les institucions econòmiques i financeres. Han superat tot el que es podia imaginar, a nivell de males pràctiques, pagades amb sous mil.lionaris, i jubilacions d’escàndol. Tampoc se n’escapa l’església catòlica, peça fonamental del país durant centenars d’anys, i molt especialment en els darrers decennis...

Davant la caiguda dels principals pilars de la societat, apareixen els primers predicadors. Persones, amb més o menys bona fortuna, que proposen sortides diferents, ràpides i espectaculars. Ho hem vist en el passat, és lògic, veure-ho en el present. I davant greus dificultats, no s’hi val a presentar propostes llargues, complexes, i lentes d’aconseguir. D’aquí l’èxit de la paraula “independència”. Darrere o sota aquest mot tothom hi posa el que li sembla: felicitat, final de la crisis, llibertat, abundància, superació històrica, revenja...

Per arribar-hi son diverses les propostes i fórmules, com diverses son les persones que les defensen. Veiem-ne algunes:

TERESA FORCADES, monja benedictina, adscrita al Monestir de Santa Cecília de Montserrat. Dona molt intel•ligent i preparada, que ha sabut aprofitar l’hàbit per esdevenir un fenomen de masses. Res seria igual sinó portés l’hàbit de monja, i no deixa de sorprendre la prèdica contra el sistema vigent, a tots els nivells. Sorprèn perquè la seva credibilitat queda malmesa quan no s’enfronta als seus. Es a dir, a l’església catòlica, plena de males pràctiques, discriminacions, corrupció...Difícil seguir algú que no predica amb l’exemple.

ARCADI OLIVERES, intel•lectual , lluitador honest, i predicador de bones pràctiques a tots els nivells. Forma parella en la lluita per un món diferent, amb Teresa Forcades. A l’igual que ella, impulsen un moviment polític, en el qual ells no volen ser els caps de cartell. Encomiable, però decebedor, perquè si una cosa demana la gent és que qui prediqui “es mulli” directament, no intel•lectualment. Es fàcil dir què no s’ha de fer, o com s’haurien de fer les coses, des de fora. Predicar la bondat, un país sense exèrcit, o un sistema de bancs públics, és molt fàcil, però la realitat imposa pràctiques diferents.

CARME FORCADELL, presidenta de l’ANC, considera a l’abast de la mà, la independència de Catalunya, clau per entrar en un món millor, radicalment diferent de tot el que hem vist fins ara. Demana no criticar les accions i actuacions del govern Mas, per no donar arguments al govern central. D’aquí que tot estigui permès en aquesta marxa triomfal, emparada o no per la legalitat.

MURIEL CASALS, presidenta d’Omnium Cultural, principal entitat impulsora de l’activitat independentista,advocant per la independència, com solució als mals que ha patit el país en els darrers tres-cents anys.

ORIOL JUNQUERAS, president d’ERC. Un autèntic predicador de paraules i fets, capaç de defensar que “governin ells” per evitar haver de mullar-se en temes de gran impopularitat. Com els anteriors, troba el seu lloc en la comoditat de predicar el que han de fer els altres, sense posar-se ell , en el lloc pertinent. L’avantatge d’un predicador és que no ha de provar el que diu. Pot llençar iniciatives, posar xifres, i donar resultats que ningú mai podrà provar ni comprovar. La “fe” dels qui l’escolten és suficient per tenir l’èxit desitjat. Per això no vol entrar en el govern. Tot cau quan has de posar en pràctica el que prediques, i no surt com has anunciat. Res pitjor per un predicador que haver de fer front a la crua realitat.

Com podem veure cada dia, tenim el país en mans d’un govern desacreditat, sense rumb ni carta de navegar. Es lògic que la gent busqui fora del govern, qui li digui cap on anar, què fer, com seran les coses, en un altre món. El món de la independència. Tot s’ha reduït a una sola paraula, sense cap mena de valoració de raons, dificultats, impossibilitats... Tenim el país abonat als predicadors de torn. El problema vindrà quan les prèdiques no donin els fruits promesos. Aleshores apareixeran altres vies, com la de la segona transició, la solució federal, per resoldre l’encaix adequat que fins ara no ha tingut Catalunya. Mentrestant estem atents al que prediquen uns i fan els altres.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà ).