Joan Roma

LLIÇONS D’ALGUNS PROTAGONISTES DEL TRIPARTIT ?

Ja era hora que Pere Navarro decidís llençar el repte a persones que han ostentat importants càrrecs institucionals i de partit i que ara volen donar lliçons de cap on ha d’anar l’executiva. I el més greu, es situen en posicions clarament diferents de les acordades en congrés, o en propostes del consell nacional o de la mateixa executiva nacional.

Si creuen tenir la “raó” que vinguin i parlin en el Consell Nacional, o presentin una alternativa a l’actual executiva. O millor encara, que proposin la celebració d’un Congrés extraordinari. Simplement han de buscar el recolzament necessari per dur-ho a terme. Els estatuts del PSC son prou amplis i oberts com per poder emprendre els canvis pertinents si algú compta amb el recolzament necessari.

Estem cansats els qui durant anys varem formar part del Grup Parlamentari Socialista d’escoltar retrets, sortides de to, propostes contradictòries a les del primer secretari... entorn temes tant delicats i substancials com la petició d’independència, les batalles entre govern central i autonòmic, sobre banderes, mobilitzacions...Qui son ells per pontificar sobre temes discutits, votats i publicats en els òrgans del partit ?

I els hem de recordar que alguns d’aquests protagonistes, ho varen ser de les accions i actuacions dels dos governs tripartits, que varen acabar amb una sensació de desgovern, que encara ara paguem.

Quan diferent seria el panorama si aquells governs haguessin estat un model de coordinació, benentesa, eficàcia, i progressisme. Es va fer molta feina, però la imatge que n’ha quedat ha estat desastrosa. I alguns dels que ara més es distancien del partit ens varen demanar fe cega en les seves accions i decisions, moltes d’elles ni discutides ni acordades en el Grup Parlamentari. Com poden ara situar-se en posicions totalment faltades de lleialtat ?

Personatges com Ernest Maragall, capaç de revoltar tota la comunitat educativa, ara prediquen innovacions mai defensades quan ocupaven el “poder”. Antoni Castells al qual se l’ha sentit discrepar de l’actual executiva, però no per defensar la seva actuació al front de la principal conselleria del tripartit, ni per criticar la deriva del govern Mas. I ara, en Quim Nadal, fitxat per l’alcalde de Girona per impulsar el procés sobiranista... bon favor a Pia Bosch, en tant que cap de l’oposició a l’ajuntament. Montse Tura, ha manifestat les seves diferències, com Marina Geli, si bé totes dues amb major lleialtat que els anteriors esmentats.

A la majoria de socialistes ens hagués agradat escoltar-los durant el tripartit, marcant diferències respecte els socis, o respecte algunes decisions estatals...Durant anys i anys varem defensar la seva acció de govern que varem votar amb lleialtat i disciplina en el Parlament o en el partit.

I tenim altres “cercadors de notorietat” com Àngel Ros, o J. I Elena, impulsant iniciatives i plataformes , amb una colla d’amics, per veure si poden treure el cap en alguns mitjans de comunicació que els estan esperant amb candeletes, ni que sigui només per desacreditar Pere Navarro.

Estic plenament d’acord amb Pere Navarro. Si volen jugar aquest joc que siguin seriosos i plantin cara a l’executiva nacional. Que presentin una alternativa, la discutim i la votem, a veure qui té el partit al seu costat. I els demòcrates convençuts accepten la veu de la majoria. Alguns encara no ho tenen assumit. I sinó les portes tenen batents per entrar i sortir. En un dels moments més delicats de la nostra història la coherència i lleialtat son virtuts essencials.