Thursday, June 27, 2013

 

PARTICIPAR O NO, AQUESTA ÉS LA QUESTIÓ




PARTICIPAR O NO , AQUESTA ÉS LA QUESTIÓ

No era fàcil la decisió de la Comissió Executiva del PSC a l’hora d’acordar si participar o no en la Comissió per la Transició Nacional. Es va decidir que no, i estic d’acord amb els arguments donats. Segur que no han agradat a alguns de dintre i a molts de fora, però quan més clars i contundents siguem ara, menys culpes tindrem en el futur de com deriva la cosa. I és evident que la cosa no va per bon camí.

D’entrada constatar que estar en una Comissió amb uns 50 membres,deixa el partit en una més que esquifida presència , totalment “tapada” per la gairebé totalitat d’entitats proclamadores de la independència per mitjans legals, o no. I aparta el Parlament del protagonisme que hauria de tenir.

I aquesta és la primera constatació preocupant pels qui considerem que la política ha de centrar-se en les institucions del país, i no treure-la cap a d’altres indrets. Sempre hem proclamat la rellevància del Parlament i així és en tots els països democràtics del món, perquè ara, i aquí hem de desviar el seu paper cap a d’altres organitzacions, entitats, i associacions ?

La segona constatació és que ningú té un full de ruta clar i definit. Anar a reunions per escoltar grans proclames i grans decisions de futur sense saber com portar-les a terme és una demostració d’haver perdut el nord, i guanyar temps, fent-lo perdre als participants. Es una autèntica “comèdia” sinó fos per la importància del tema que tractem.

A ningú se li escapa que la gent comença a veure clar que el pacte CiU – ERC no suposa cap garantia de fer el promès referèndum, ni aconseguir la independència. Cada dia que passa es veu més clara la desorientació del president Mas, a la recerca de temps per veure si arriba alguna sortida en el carreró on està ficat.

El PSC no pot ser una comparsa de tot aquest procés, i per tant, està justificada l’absència de tots els actes que no tinguin per objectiu la recerca d’un procediment legal per convocar un referèndum. I les convocatòries i reunions han de tenir el Parlament com escenari habitual, i els partits com actors principals.

Es evident que aquesta posició és incòmoda perquè sembla que qui no està al costat de la suposada majoria pel dret a decidir ( equivalent per la majoria , a ser independentistes) ja no és un bon català, però el temps dona o treu la raó, i ben aviat es veurà la feblesa d’aquesta posició. El president Mas ja no gosa anar a Madrid a negociar amb el president Rajoy , la convocatòria de referèndum, simplement li enviarà una carta, i ja està. Fora imatges, fora declaracions d’assumpció d’un fracàs. No deixa de ser una mostra clara de covardia.

Davant aquest panorama, què ha de fer el PSC ?. Insistir en els punts acordats, des de fa prop d’un any. Al final es comprovarà la realitat. No es podrà fer un referèndum il•legal, ni podrà haver-hi proclamació unilateral d’independència, ni altres moviments insinuats mesos enrere i que van sent abandonats pel propi Govern de CiU.

Siguem la veu del seny. Es el que toca a dia d’avui. Aguantar crítiques, suportar retrets, i escoltar acusacions, però sabent que dintre d’uns mesos la realitat s’imposarà. Aleshores haurem de recordar els nostres advertiments i sobretot treure el Pla B, que passarà a ser la única alternativa possible: la Solució Federal.

Joan Roma , President del Consell Fed.XI del PSC






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?