Joan Roma

ELOGI D’UN ESCAMBELL

Avui, dedico aquest article a un petit moble; un estri, aparentment poc rellevant, però que pot servir per arribar a llocs importants. Es un personal homenatge a un amic entranyable, que definia el seu pas per aquesta vida, com la d’un escambell. Parlo d’en Josep Badia i Torras, el nomenat “pare” Badia, per tots els qui ostentem militància socialista.

Tots el coneixíem, per aquest parentesc, en tant que pare de família nombrosa, i “pare” de dues generacions de militants socialistes. I per ell, la utilitat de servir “d’escambell” havia permès pujar una gran família, amb algunes pèrdues, en el transcurs de la llarga existència amb la seva muller, la Maria.

Home de pocs estudis, per raó de la guerra, tenia una immensa cultura i sabiduria, adquirides al llarg de tants anys d’activitat en nombrosos àmbits i col•lectius. Parlar amb ell, era aprendre i repassar els darrers setanta anys de la nostra vida col•lectiva, viscuda en primera persona, i al costat dels grans protagonistes de la història contemporània.

Tenim gent poc coneguda i reconeguda, en els nostres territoris i ell, era un d’aquests. No va voler mai acaparar protagonismes estèrils, era home de paraula, d’acords i consensos. Profundament cristià, obert i dialogant, va participar en nombroses activitats en aquests àmbits, i en el de la política, fins arribar a secretari general del Partit Carlí a Catalunya, en uns anys vitals per fer la Transició democràtica, de la qual en fou un dels protagonistes.

La seva trajectòria està plena de moviments importants, visites, campanyes, decisions històriques en uns temps essencials per la recuperació de la democràcia. Si la família no hagués estat el més important, podia haver ocupat llocs de primer ordre en les principals institucions de l’estat i del país. Va renunciar-hi per complir amb la funció “d’escambell” que s’havia atorgat.

Una dura i llarga vida al costat de la seva esposa, va fer possible pujar la nombrosa família i aconseguir estudis i sortides laborals per a tots els components, i ha pogut dir adéu al costat d’un estol de nets i besnéts, que el tenien pel seu patriarca. Envoltat de l’estimació de tots ha pogut dir adéu, veient complerts els seus desitjos: ni patir, ni fer patir l’entorn seu, no perdre la consciència, i deixar tots els deures fets. Tot s’ha acomplert com ell volia.

I en la tasca “d’escambell”ha facilitat que dues generacions de càrrecs polítics i institucionals aprenguéssim d’ell, i ens servís de referència. Estem orgullosos d’un polític com ell. Efectivament, i precisament ara, volem reivindicar el noble treball de persones que dediquen uns anys de la seva vida, a millorar la dels altres. D’una manera honesta, cordial, transparent, va actuar a l’ajuntament de Callús, en el govern o a la oposició, així mateix va actuar en el Partit Carlí, primer, i en el PSC, després, i en altres àmbits de la seva activitat pública o privada.

Els savis orientals diuen que una persona no mor mentrestant el seu record perdura. Doncs, bé, el record d’en Josep Badia, el “pare” Badia perdurarà durant molts anys en els cors de tots els qui l’hem conegut, i d’ell varem aprendre un comportament i uns sentiments front els desvalguts que son els que primen la nostra acció personal i política. Descansa en pau, Josep.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.