Joan Roma

ADÉU ,CAIXA MANRESA, ADÉU

No sé si a finals d’aquest mes, o en data molt propera , el “paquet” de Catalunya Caixa( on està integrat Caixa Manresa) serà adjudicat, integrat o venut a alguna altra entitat. De fet, ningú s’ha barallat per obtenir-ne el control, a un preu raonable, de manera que dona la impressió d’un “paquet” sense valor.

Aquest final, a mi em dona la sensació d’una mena de robatori, perpetrat en silenci, rapidesa, i obscuritat. En ben poc temps hem passat a tenir una Caixa territorial, a tenir una Caixa “fantasma”, desapareguda en combat, sense explicacions, sense detalls sense justificacions plausibles que sigui comprensibles per la majoria de mortals.

Avui, Manresa, és menys capital. Si una capital és important i rellevant, és en funció dels serveis que dona, i del poder que ostenta. Caixa Manresa era la “nostra” per tots els municipis que l’havíem creat, sostingut o mantingut, i se li pressuposava un sentiment i sensibilitat territorial.

De fet, durant anys va lluitar per implantar-se en tots els pobles de la Catalunya Central i la majoria de càrrecs institucionals varem apostar per ella en tant que la consideràvem més oberta i propera a les nostres necessitats.

I durant anys va complir el seu paper, d’ajuda, comprensió i inversió en projectes del seu espai natural. El tracte era proper, i en cas de necessitat no costava arribar a dalt de tot per reclamar algun tracte especial o desencallar algun tema.

Les ànsies de grandària, i l’expansió cap a d’altres territoris ja va malmetre aquesta proximitat ,però encara tenia ofertes i ajudes interessants, i la Obra Social permetia justificar la nostra pertinença als seus òrgans de govern. Parlo dels ajuntaments de la zona d’influència.

Sense saber exactament com ni perquè, en pocs mesos, el mapa de les Caixes va patir unes sotragades increïbles i impensables arreu del país i de l’estat. De cop i volta, gairebé totes eren massa petites, massa poc rendibles, massa poc innovadores i ajuntar-les semblava, la decisió inevitable.

I la “nostra” passa a mans de Catalunya Caixa, en una mena de combat de tu a tu, que al final es converteix en una absorció, pura i dura. La solidesa aparent, resulta que es converteix en una feblesa contundent, i la semblança de Caixa dura i forta, de Catalunya Caixa, resulta només façana. Tot plegat, al final, acaba com el rosari de l’aurora. Un grup de caixes, sense cap atractiu ni valor especial, ofertes al millor postor i sense cap lligam territorial. En poc temps hem perdut bous i esquelles, sense que ningú s’hagi despentinat davant aquest final.

Quan cada dia escoltem crítiques als polítics, què hauríem de dir dels gestors de les caixes. De càrrecs amb sous esplèndids, recompenses addicionals, compensacions brutals, i jubilacions “reials”? Per un territori tenir una Caixa o un Banc, lligat a la gent i empreses de la zona, és fonamental. Què ha passat ? Com ens hem deixat enredar ? Qui ens pot explicar aquest desastre ? Qui paga les conseqüències ?

No estic d’acord en acceptar aquest final com una mena de fatalitat. El govern de la Generalitat hauria d’explicar-nos el perquè d’aquest resultat. I aquesta pèrdua, és greu pel nostre territori, però també pel conjunt del país.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà