Joan Roma

EL PAPER HO AGUANTA TOT

En pocs dies hem vist constituir el nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del 25 N, el pacte establert entre CiU i ERC, i la sessió d’investidura del reelegit Artur Mas. Disposem, doncs, de les eines imprescindibles per formar nou govern i iniciar formalment la desena legislatura.

Una legislatura, previsiblement molt complicada, inestable i difícil de culminar, a la vista del que es coneix del pacte entre les dues forces polítiques, que han de garantir la governabilitat del país.

Personalment no dono gaire temps de vida al pacte signat el passat dimecres, per les clares contradiccions que conté i sobretot pels supòsits que fa servir de cara a resoldre els principals reptes del futur immediat.

Tot queda supeditat a la celebració d’una consulta o referèndum pel qual no es disposa de la legislació pertinent, ni de les competències necessàries. Res més fàcil que remetre’s a la futura legislació “catalana”, encara que contravingui la “estatal”, i esperar que surti bé.

Es el clàssic exemple de “el paper ho aguanta tot”, i tirem endavant que el temps ja resoldrà els problemes que vagin apareixent. Fugida endavant, i embolica que fa fort, pensant que el temps juga a favor dels signants del pacte, i que trobaran fàcils camins per on transitar cap a la independència.

Es increïble el grau d’improvisació i d’imprudència, davant l’etapa més delicada de la governació a Catalunya. En comptes d’encarar la crisis en totes les vessants i buscar la governabilitat del país, es tria una aposta per un referèndum, invocant una independència que resoldrà miraculosament tots els problemes del país.

I els problemes del país, es congelen artificialment, tapant-los amb el pacte, i amb la invocació a “ser lliures”. Ningú explica que el nostre país té quaranta- cinc mil milions d’euros de deute, i que en el pressupost de l’any vinent s’han de produir unes retallades per un import de quatre mil milions. Aquesta xifra és brutal, increïblement dura, com per haver de suprimir serveis bàsics, arreu del país.

No m’imagino ERC defensant i resistint els efectes d’aquestes actuacions. Es fàcil dir-ho en una taula, o davant un auditori de persones privilegiades, amb ocupació i sous. Veurem què hi diuen els votants, quan vegin la connivència entre CiU i ERC a tots els nivells. Cada dia hauran de compartir decisions, resistir pressions, aguantar manifestacions, i topar amb la dura realitat en ajuntaments, carrers , places i mercats.

Es impossible governar un país, amb un pacte tant fràgil, i amb uns socis de govern , a nivell extern, combinant governació i oposició, al mateix temps.

I el contingut del pacte, suposa inventar ingressos en partides inviables, o de molt difícil imposició. “El paper ho aguanta tot”, però el país, no, i ben aviat ho comprovarem. Artur Mas ja no disposa de marge de maniobra, i ha trencat lligams amb altres forces polítiques que podien haver facilitar la governabilitat, d’una manera més rigorosa i estable que no pas amb el soci triat.

Temps al temps, i veurem la fragilitat d’un govern en minoria, recolzat per un partit, a nivell extern que al mateix temps vol exercir d’oposició. La quadratura del cercle, en un moment en que un govern fort, estable i decidit fa més falta que mai. Comencem la desena legislatura amb mal peu. Ho veurem ben aviat.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC