Joan Roma

CAP A TERRES IGNOTES

Tenim ja constituït el nou Parlament de la desena legislatura, sorgit de les eleccions del dia 25 N. Aquesta vegada, tot i les avançades converses entre CiU i ERC que haguessin permès a aquest partit exigir la presidència del Parlament, han volgut passar més desapercebuts i conformar-se amb la vice-presidència primera, ocupada per Anna Simó.

D’aquesta manera, Núria de Gispert ha pogut respirar, segura de tornar a presidir la Cambra Catalana. Del que no deu estar gaire segura és de per quan temps, la presidirà. I és una mica el que tothom es pregunta, quan durarà aquest mandat ?

Sorprèn enormement la lleugeresa en que s’està negociant el pacte entre les dues forces polítiques, sobretot pel que respecta la famosa consulta, referèndum pel “dret a decidir”. Sembla que Catalunya no tingui cap altra urgència que aquesta, i tot es fonamenta en posar data a una consulta per la qual no es té ni competència, ni camí a seguir. Els negociadors semblen oblidar un deute de quaranta-cinc mil milions d’euros que deixa el país sense cap mena de maniobrabilitat.

Però, també obvien la garantia de governabilitat que el país necessita amb major urgència que la data de la consulta. Ara i aquí, o es forma un govern fort, estable, valent i amb les idees clares de cap on anar, o tindrem noves eleccions d’aquí a pocs mesos. I estic convençut que el pacte entre CiU i ERC no pot durar, per molt que facin propòsits de resistir, vèncer i convèncer.

Es impensable que ERC pugui aguantar les pressions constants, diàries i universals , en tot el territori. Es fàcil dir-ho en un despatx o una roda de premsa, altra cosa és explicar-ho en els ajuntaments, al carrer, en places i mercats.

“El paper ho aguanta tot” diem sovint, quan ens ofereixen uns resultats esplèndids amb pocs esforços. Res és fàcil, ni res ve donat, per molt que es posi sobre paper. Del pacte entre CiU i ERC n’extreiem algunes dades molt poc rigoroses. La primera fa referència a la via per convocar el referèndum. Creuen que simplement fent una llei catalana de consultes, ja es podrà resoldre el compromís, del dret a decidir. I a més volen posar-hi una data concreta, quan tots sabem les complicacions parlamentàries que poden sortir en la seva tramitació oficial. I si queda clar que aquesta llei, usurpa competències estatals, és evident que serà portada al Tribunal Constitucional, quedant automàticament paralitzada... Que després algú pensi que pot donar un pas més, i prescindir de la legalitat, ja és viure en un altre món. El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.

Tots coneixem aquesta frase, molt utilitzada en el món polític.

Però, tindrem altres ocasions de comprovar la fragilitat del pacte entre CiU i ERC. D’entrada i com a primer bon dia, cal fer una retallada de quatre mil milions en el pressupost de 2013. Aquesta xifra és brutal, és insostenible, sense tallar serveis bàsics arreu del país. Veurem com explica ERC aquesta decisió i la fa compatible en dir que és un partit d’esquerres. I pel que fa els possibles ingressos, algunes de les propostes obren més interrogants que no aportacions de solucions. Dir que els pisos buits, pagaran algun impost, és un brindis al sol. Només pensar en com es farà un cens, o decidir si parlem de pisos nous o vells, etc, ja ens hi podem passar dos o tres anys discutint.

En fi, entrem en “terres ignotes”, terres desconegudes en les quals no sabem què trobarem i els qui ens demanen entrar-hi no hi ha estat abans per explicar-nos si hi ha bones expectatives, o no. No crec que en els pitjors moments d’incertesa que viu el nostre país, sigui aconsellable, seguir l’estel fugaç que proposen CiU i ERC. No hi veig cap relació durable, ni positiva. Ho sabrem ben aviat.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC