Joan Roma

QUÈ FÀCIL ÉS RETALLAR ¡
Es comprensible la indignació de la majoria de gent assalariada davant les mesures preses pel govern català de CiU i el estatal del PP, a l’igual que ho varen ser moltes de les decidides pel govern socialista. Mesures, sovint, poc explicades, mal aplicades i preses amb precipitació i desordre.
No és estranya la desafecció de molts votants socialistes, decebuts per un comportament inesperat en un partit d’esquerres, obligat a prendre decisions, en un marc global totalment voluble, inesperat i dominat per uns mercats i uns governs majoritàriament de dretes.
Serà interessant averiguar el comportament dels governs i els mercats, en l’actual crisis , quan aquesta hagi passat. Però mentrestant, què fan els nostres governs, tant l’autonòmic com l’estatal? Retallar. Ara, en diuen estalviar, però de fet, es retalla en serveis, prestacions, sal.laris, drets laborals, etc.
Els qui ostentem càrrecs institucionals, sabem que tant important és saber augmentar els ingressos com rebaixar costos. No n’hi ha prou en retallar, l’important és recaptar, i fer-ho per les vies més justes, més directes i més ràpides, quan la crisis és dura com ho és en aquests moments.
I per on es poden augmentar els ingressos? Tots ens ho demanem, i per ser justos, el lògic és recaptar més, a les persones que més ingressos tenen. Aquest és un principi essencial en les polítiques d’esquerres. Però, fins i tot abans que aquest, n’hi ha un altre encara més essencial com és el de procurar que tothom contribueixi al manteniment del país. Es a dir, que tothom pagui, i després, que pagui en funció de la riquesa que tingui.
Doncs bé, com és que Espanya es situï entre els països amb més frau fiscal? I quan dic Espanya, lògicament hi ha Catalunya inclosa, amb un molt elevat percentatge d’economia submergida, fugida de capitals, i tota mena de frau fiscal.
Per aquí convindria començar. Si una cosa desmoralitza els assalariats és veure com molts professionals liberals, fan ostentació d’una vida plena de luxes, amb aportacions ridícules a l’estat, via IRPF , patrimoni, o impostos de societats. Tothom reconeix el forat econòmic que això representa, i en canvi, no s’hi actua amb la contundència previsible.
En aquest camp, tant decebedor és que el partit socialista no hagi estat capaç de fer-hi front amb energia i contundència, com la benevolència que CiU i el PP actuen, en col•lectius que li son molt propers.
Es parla d’un frau fiscal a l’entorn dels seixanta o setanta mil milions d’euros a l’any. Una autèntica fortuna, capaç de resoldre bona part de la crisis econòmica del país, a la qual no s’hi fa front amb un autèntic exèrcit d’inspectors i una modificació de lleis contundent. Recordo els meus anys a Suïssa on defraudar era un dels delictes més castigats i més perseguits, i menyspreats per la gent, en el seu conjunt. Potser que ens posem les piles, i no anem a retallar, per retallar, quan tenim a l’abast un augment d’ingressos suficients com per parar les retallades, precisament a les classes més necessitades.
Estem cansats de veure governs forts amb els febles, i febles amb els poderosos. En aquest camp els socialistes no han fet els deures, i han estat castigats. Estaria bé fer-ho amb els actuals partits de govern sinó van pel camí desitjat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.