Joan Roma

BANALITZACIÓ
Des de fa uns anys estem banalitzant un gran nombre de paraules, sentiments , actituds i símbols que acaben per perdre el seu sentit original i entren en el món del no res, de la buidor. I qui duu a terme aquestes accions no es dona compte del mal que produeix, o precisament n’és ben conscient, i actua amb una premeditació ben calculada. Veiem-ne alguns exemples.
Sobiranisme, ple autogovern, i expressions similars fetes servir molt freqüentment per dirigents de CiU, per no voler dir “independència”. O quan molts parlen alegrament d’independència sense cap fonamentació legal, ni intenció de demanar-la, provoquen el desconcert entre els seus i els adversaris, donant una imatge de frivolització d’un tema tan seriós com aquest. Actualment tenim aquesta actitud, un dia sí, i un altre també ,en un govern català que si una cosa fa és anar en direcció contrària al que predica.
Pacte fiscal, per no dir “concert econòmic”. Una altra expressió, camufladora d’una petició que no cap en la Constitució ni en el Estatut d’Autonomia de Catalunya. I fou la pròpia CiU qui no el va voler en la redacció de l’Estatut de Sau. Tot just tenim un nou sistema financer que ja en demanen un altre, suposadament millor, quan anys enrere es limitaven a demanar una mica més, i ja estaven satisfets i contents. Aquests canvis i contradiccions donen una imatge de falta de serietat en els plantejaments i accions de govern.
Simbologia contradictòria. En molts actes, festius o institucionals, alguns canvien la senyera per una estelada, sense cap mena de problema, pensant que una i altra representen més o menys el mateix. Una altra manera de llençar missatges i imatges cap a dins el país i d’aquí cap enfora, que distorsionen la realitat i obren grans interrogants sobre què vol el nostre país i què el representa.
I el mateix podem dir, dels que creuen que la bandera espanyola no ha d’onejar en segons quins llocs, o simplement i més fàcil: enlloc. En aquest cas, els és igual el que regula l’ús dels símbols estatals i autonòmics, es fan servir les normatives pel que és vol i com es vol. Entenen que les lleis serveixen si agraden i es poden incomplir si no s’hi està d’acord. I cadascú les interpreta al seu gust, de manera que el mateix es pot fer amb la presència de la resta de símbols, a la sala de plens o a l’alcaldia. En aquest i altres temes, podem dir que la situació és caòtica i gens seria.
La culpa és de Madrid. Sentència utilitzada una mica per a tot, i més ara, quan no hi ha diners a caixa. Es diu tant i s’explica tant poc que ja no és creïble, ni aquí ni allà, tot i que allà fan considerables mèrits per ser poc creguts. Amb tot, aquí juguen el mateix joc amb els ajuntaments, i el Govern Mas incompleix reiterada i persistentment amb les obligacions de finançar i pagar les administracions locals. Es a dir, apliquen la mateixa doctrina que ells critiquen a Madrid.
Podríem seguir amb una llarga llista d’acusacions i actituds que han esdevingut habituals en els discursos i compareixences públiques dels més alts càrrecs institucionals. Ja no tenen els efectes esperats, per reiterats i mancats de credibilitat. Han perdut l’essència i han esdevinguts, banals. Un dels pitjors llocs que pot ocupar un discurs polític. I tot indica voler continuar pel mateix camí. Malament rai.
Joan Roma i Cunill, President Fed.XI del PSC