Joan Roma

IMPROVISACIÓ PERMANENT
En contra del que s’afirma en un article en el número anterior, si una cosa veiem de l’actual govern de la Generalitat és una improvisació permanent en tots els grans temes de país. I no només, improvisació, sinó contradiccions entre membres del propi govern i del seu portaveu.
Conec bé alguns dels protagonistes del Consell Executiu i ja era previsible que el suposat govern dels “millors” quedés en poca cosa, però no podia sospitar fins a quin punt veuríem actuacions molt poc estudiades i meditades. I de decisions d’aquestes en tenim ja un munt d’exemples, i la cosa lluny d’aturar-se, té tendència a augmentar.
Es fàcil dir que tot ve d’una falta de finançament. Tots els ajuntaments tenen un problema similar a la Generalitat i no per això van anunciant mesures urgents, que després son explicades d’una manera, aplicades d’una altra, i rectificades al cap de pocs dies.
Veiem-ne alguns exemples. El Conseller de Sanitat, ja ens té acostumats a anuncis espectaculars, per la via negativa. Tant aviat diu que la salut és cosa de la genètica, o que cadascú s’espavili com pugui, com proposa fer pagar un euro per cada recepta, com després diu que segons qui, sí el pagarà, però altres, no, sense cap més aclariment.
El Conseller de Treball ( Empresa ), considera que pot fer disminuir l’atur a la meitat durant el present mandat, i tot seguit és desmentit pel propi President Mas, dient que rebaixar l’atur és de moment impensable.
El Conseller d’Economia ens té acostumats a grans pronunciaments sobre les càrregues d’impostos i les queixes davant de Madrid, però no és capaç de portar el Govern central davant els tribunals si realment té raó a l’hora de denunciar suposades arbitrarietats o retards en pagaments estatals. No explica els incompliments de la pròpia Generalitat davant el govern central ni davant els ajuntaments de Catalunya, als quals deu més de 500 milions d’euros.
El portaveu del Govern, denuncia incompliments de pagaments estatals, sense reconèixer que una part dels diners no venen degut a la no justificació d’inversions per part del Govern Mas.
Podríem seguir amb un centenar més d’exemples de totes les mides i colors, però el més xocant és que si fa poc més d’un any el PP apareixia com el gran enemic de Catalunya, amb el qual no es podia ni pactar ni governar, i per això s’anava al notari per oficialitzar-ho, com és que ara CiU pacta a tot arreu amb aquest partit? Tant poc dura la controvèrsia i la diferència entre partits ? Té credibilitat CiU quan exigeix determinades condicions al govern central i en canvi arriba a tota mena d’acords amb el partit que hi governa. CiU té pactes permanents i cada vegada més estables amb el PP, tant a l’ajuntament de Barcelona, com a la Diputació de Barcelona i en el Parlament. Ja només queda el Congrés de Diputats.
En resum, les dretes sempre s’acaben entenent perquè la seva prioritat son els interessos econòmics, i la resta és comèdia o teatre. I a partir d’ara veurem fins a quin punt coincideixen els acords i les propostes a Barcelona i a Madrid, de la mà de CiU i el PP.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.