Joan Roma

CONCERT O PACTE FISCAL?
Acabem una campanya i ja en comencem una altra. Ara toquen les eleccions generals, i podem veure com el PP ja fa mesos que treballa perquè s’avancin el més aviat millor, i d’altres la comencen ara.
Fa pocs dies que en Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU va anunciar el que serà el gran compromís electoral: el Pacte Fiscal. Estan disposats a governar amb qui sigui, si incorpora aquest punt en el programa de govern. El PP ha deixat de ser la “bèstia negra” de la política catalana, i ja ningú esmenta el recurs contra l’Estatut d’Autonomia ni ningú recorda la retallada del Constitucional.
Han passat les eleccions al Parlament i les Municipals, i s’ha posat el comptador a 0. Es més, el PP apareix com un excel•lent aliat de CiU en la major part de les institucions del país. El fet de tenir plantejaments diametralment oposats en matèria de llengua, educació, símbols, i altres característiques de l’essència de país, segons CiU, no és cap obstacle per arribar a grans acords, en el fonamental: pressupostos, lleis bàsiques, modificacions de regles de joc, etc.
No queda clar el futur d’aquesta relació. Per a molts, aquesta situació beneficia clarament al PP a nivell de Catalunya, i atansa CiU cap a la dreta, en comptes de quedar-se més en el centre i buscar altres aliats, ni que sigui circumstancials. El temps dirà qui té raó. Ara, més aviat provoca estranyesa i decepció en molts que havien cregut en un govern nacionalista català, que no depengués de cap força “espanyolista”.
En aquest àmbit d’estreta col•laboració es poden donar situacions “sorprenents” com l’estesa de mà del PSC en un controvertit tema, com és la famosa “Llei Òmnibus”. Una llei que proposa modificar múltiples aspecte de lleis anteriors, sota el criteri d’agilitar l’administració i fer-la més pràctica i propera als ciutadans. El principi és bo i tots el signaríem, però sota aquest anunciat s’hi mouen moltes altres coses.
De totes maneres, crec intel•ligent l’esforç del PSC per intentar pactar canvis substancials en moltes matèries, i no deixar CiU en mans del PP, aquesta vegada, no per gust sinó per obligació. Els resultats els veurem dintre d’uns tres mesos, i aleshores podrem dir si ens hem equivocat o hem encertat.
Però, tornant al principi, i al títol de l’article. Fem atenció al joc de paraules que des d’ara veurem per tot arreu. Fa pocs mesos se’ns deia que CiU volia per Catalunya una còpia del Concert Basc. Això, segons la Constitució i el nostre Estatut, és impossible. Per tant, malament prometre una cosa que obligaria a canviar les dues cartes fonamentals, sense tenir les majories pertinents, ni la voluntat política de fer-ho.
Ara es parla de Pacte Fiscal, però sense més aclariments. Es ven com el remei de tots els nostres mals, però ja en el passat se’ns havia dit en altres acords que el tema finançament havia quedat ben resolt. Ara hem vist que no. Què és el Pacte Fiscal? En què consisteix? No s’aclareix. Es vol fer veure que seria similar al Concert Basc, però sota un altre nom. Per altres, és el sistema que conté el nou Estatut d’Autonomia, i per altres un confús acord, poc detallat.
En fi, el que sí toca demanar, és aclarir el concepte, demanar transparència i obtenir les balances fiscals. En això, estem tots d’acord en que hem perdut molts anys reclamant xifres clares, per evitar el desgavell de números que cada partit dona, en funció de les seves estratègies electorals. La confusió mai és bona, i si afecta els diners, encara menys.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC