Joan Roma

DANYS COL•LATERALS
De ben segur el President Terradelles quedaria perplex de la derivació de la política a Catalunya si podés veure on estem en aquest moment. Ell que defensava una Catalunya seria, rigorosa i coherent, i sobretot no fer el ridícul, en cap cas. Estem lluny d’haver seguit els seus consells.
En pocs mesos , la política catalana ha derivat cap a situacions increïbles, inesperades i més que sorprenents. D’entrada, tots pensàvem que amb una victòria més que cantada de CiU des de feia més d’un any, hauríem tingut temps per preparar els seus primers mesos de govern. Tant a nivell de tria de càrrecs, com dels passos a donar, en una direcció o altra.
Res d’això s’ha produït. Al contrari, la improvisació, la inoportunitat, i l’excés campen pels seus respectes. Es paradoxal , fins el punt que no hi ha guió. No hi havia planificació ni programació sobre la situació real del país, les finances, la política, les persones més adients per dur-la a terme, i dona la sensació que molta gent no va acceptar pujar al carro dels vencedors per dur el vaixell a bon port.
On estem, ara ? Davant una situació inesperada, en tots els aspectes. Hem vist votar a favor de la independència al President Pujol. Curiós aquest fervor , després de vint-i-tres anys de pactar amb tothom, defensar la política de “peix al cove” i d’anar del bracet del President Aznar que no era precisament el millor amic de Catalunya.
Però, és que veure com el President Mas és capaç de desdoblar-se en President, i en ciutadà del carrer, per votar una cosa en el Parlament i una altra a la seu d’Omnium, provoca un desconcert enorme a tot el país, però sobretot fronteres enllà. Sigui a nivell d’Espanya sigui a nivell d’Europa.
I seguint aquest exemple, la resta de Consellers que afegeixen descrèdit a la política, defensant una cosa davant els mitjans de comunicació o amb inflamats mítings de CiU, i de sobte, canvien de discurs en el Parlament de Catalunya, on rau la sobirania del poble català.
Si a tot plegat enviem imatges,arreu del món, del debat, votació i espectacle davant del Parlament , amb dona amb pits enlaire, mig coberta amb una senyera, i altres shows amb tendes de campanya i paradetes sorprenents. Què han de pensar del nostre país ? Què poden pensar que davant un “gran debat” el President i altres Consellers no hi son presents ?
Si, a més, cada dos per tres, el portaveu del Govern i altres alts càrrecs van dient alegrament que juguen a la independència, però de moment toca pensar només en un inventat pacte fiscal, impossible d’obtenir amb el nou Estatut, i la vella Constitució, quina serietat desprenen aquests comportaments?
No ens estranyem dels danys col•laterals que provoquen aquestes actituds i fets, en coses realment serioses com son les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat. O els perjudicis de tot ordre que causen en les finances públiques i privades, perdent contractes, compres i vendes, arreu del país , o dificultant operacions de gran volum en un territori que no se sap cap on el porta el seu Govern. Treure pit, en alguns moments, és clarament contraproduent i si no s’han fet els deures, encara més. I si a sobre es fan grans retallades socials, alhora que es prometen més privilegis als rics, els danys col•laterals van en augment. Trobem a falta la serietat de Presidents com Terradelles o Montilla.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.