Joan Roma

UN NADAL PERMANENT
Les festes nadalenques tenen unes característiques molt especials arreu del món, però molt més, a les nostres contrades. Les arrels religioses, les tradicions seculars i l’acumulació d’activitats en aquests dies, les converteixen en un període excepcional, només repetit, any rere any, per aquestes mateixes dates.
I tots sabem que una excessiva acumulació , pot portar el desgast, i la rutina, factors que porten a la decadència.
Aquests dies tots ens mostrem molt més sensibles a les misèries humanes. Es lògic la organització de la Marató de TV3 , per aquestes dates. Res es deixa a l’atzar, i el proper cap de setmana podrem veure la recaptació d’uns quants milions d’euros destinats a una bona causa.
També per aquests dies veiem tota mena de rifes, quines, sorteigs, etc, per les més diverses i variades causes. Tothom fa un esforç i considera que el seu diner té un bon destí. En un curt lapse de temps, es recapta el 80% de totes les donacions de l’any. No és mala cosa, però no és la millor sortida per les necessitats de tot un any.
La millor donació és aquella lligada a una constància anual o , encara millor, plurianual. Donar sang és indispensable per garantir la vida de moltes persones. El millor donant és aquell que cada 3 mesos va a l’hospital o a un centre de donació , any rere any. Costa acostumar gent a donacions permanents.
El mateix els passa a moltes ONG’s ( organitzacions no governamentals) que tenen greus dificultats durant l’any per mantenir els seus serveis aquí o molt lluny, i han de confiar en la campanya extraordinària de Nadal per sobreviure tot l’any. Es massa arriscat confiar en un sol moment, per donar vida la resta de l’any.
Des d’aquí voldria ajudar a reflexionar sobre la generositat, el voluntarisme, la solidaritat ben entesa, la participació i dedicació a causes comunes. Precisament en aquestes dates va bé plantejar-se què fem pels altres, i què més podríem fer?
Queda clar que el món està ple de desigualtats brutals,quan veiem que en alguns països tenen un euro diari per viure, que en d’altres, nens de 7 anys ja fan jornades de 8 o 10 hores al dia, amb treballs durs i malpagats, o quan existeix esclavatge , en molts d’altres, constatem que la justícia social no existeix. Es lògic mobilitzar-se per acabar amb aquestes situacions, i ho podem des de moltes maneres diferents. En diner, en dedicació personal, treballant amb ONG’s d’aquí i d’allà, o en altres àmbits. L’important és no pensar que no es pugui canviar aquesta realitat.
Però, no hem d’anar gaire lluny d’aquí mateix, per veure que hi ha situacions realment greus. La crisis ha portat famílies senceres a l’atur, a haver de deixar el pis o la casa, a viure d’ajuts transitoris, o d’ajuda caritativa. Gent que mai haguessin imaginat arribar on son, han de recórrer a les caixes de menjar, que ofereix Creu Roja, Càrites o molts serveis socials d’ajuntaments, per sobreviure.
De res serviria que aquestes ajudes només es donessin per Nadal. Es necessita un Nadal permanent per garantir la supervivència de molta gent del país. I que ningú digui que la immensa majoria son immigrants, perquè hi ha gent de tot arreu. I tots tenen dret a viure en dignitat..
I per aconseguir aquesta constància i permanència dels ajuts, res millor que fer-se soci d’alguna d’aquestes entitats. Així estan segurs dels diners de que poden disposar. Però, hi ha un ajut millor que és la implicació directe en la solució. Molta gent pensa que per fer de voluntari s’ha de tenir algun títol especial, o seguir uns cursets o tenir qualitats excepcionals. Hi ha tantes necessitats i tant variades que tothom té cabuda. Qui tingui unes hores pot anar a recollir i triar roba de segona mà, per reciclar-la. Pot anar a cuidar horts d’alguna residència o centre de dia. Pot anar a fer companyia a un malalt, o passejar-lo en cadira de rodes, o agafant-lo pel braç. O simplement anar a fer la xerrada a casa seva o a la residència on es troba. Pot donar classes de català, o ajudar en el repàs a fills de famílies immigrades, o d’aquí. Pot portar a fer gestions , persones grans amb dificultar per moure’s, o fer exercicis de memòria, jugar amb ells, llegir-los-hi el diari, etc, etc,
Aquestes son activitats per fer tot l’any, en un munt de llocs, del país. Des de petits pobles, a grans ciutats, des de residències a hospitals. I quanta gent diu que s’avorreix, i en canvi podria ocupar unes hores en una bona acció. Es ben fàcil apuntar-se i entrar en aquest món. Aquí sí és convertir l’acció, en un Nadal permanent.
Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC