Joan Roma

DIFERÈNCIES NOTABLES.
Bufen mals vents pels polítics, tot i que la immensa majoria son persones honestes, treballadores i amb bons ideals. Algú pot pensar que ho dic perquè jo en sóc un, i per tant he de defensar el col•lectiu al qual pertanyo. Però no és així. Totes les persones que llegiu aquest article, podeu fer un moment de reflexió i repassar les polítics que coneixeu. No únicament els que surten per la tele, o els diaris, sinó els dels vostres pobles, l’alcalde, els regidors, els diputats més propers, etc.
Veureu, com en ben pocs casos, podeu tenir dubtes sobre la seva trajectòria i honestedat. Dit això, que val per tots els politics de tots els colors polítics, és evident que entre uns i altres hi ha diferències notables.
Quan parlem de dretes i esquerres, alguns poden pensar que és una manera massa elemental de dividir o separar els representants que tenen idees conservadores, dels que tenen idees progressistes. Però és cert que hi ha una diferència notable entre uns i altres, i no és cert que és indiferent qui governi un poble, un país o un estat. De seguida veurem a quin sector pertany un equip de govern , per les seves obres, pels serveis que donen a la població i on posen major èmfasi, a l’hora de distribuir els diners.
Un govern progressista sempre pensarà primer en els més febles, en els que necessiten més atenció i tenen menys mitjans per avançar. D’aquí les polítiques en serveis socials, destinades als col•lectius més oblidats en el passat. La gent gran, la gent malalta, discapacitats, etc. Hem vist com en aquests anys de profunda crisis, s’han mantingut les ajudes i els serveis a tota aquesta gent. També s’han creat noves fórmules de subsidis, ajudes i prestacions que tenen per missió garantir la supervivència, fins que torni la represa econòmica.
Un govern progressista també ha de tenir com a servei fonamental la sanitat. La salut és el bé més preuat, i només ens en donem compte quan caiem malalts. Però en aquests darrers anys hem pogut veure un gran desplegament de diners per construir nous consultoris mèdics, fins i tot en els pobles més petits, o fer nous hospitals i ampliar els existents per donar cabuda a una població que ha crescut i necessita més i millors prestacions. Feia anys que no es feien inversions en aquest sector.
El mateix podem dir en matèria d’educació. S’ha tingut clar que el futur ha de venir de la mà d’una millor educació i preparació. I el futur vol dir dominar les noves tecnologies i els idiomes. S’ha fet un gran esforç en la informatització de tots els escolars, i en garantir el domini de les tres llengües essencials: el català com a llengua materna, el castellà com a segon idioma cooficial, i un dels més estesos del planeta, i l’anglès com idioma universal.
I en un govern progressista no podia faltar la seguretat dels bens i persones. S’ha culminat el desplegament dels Mossos d’Esquadra. Queda encara molt per fer en aquest àmbit, però almenys tenim ja cobertes totes les places i disposem dels equipaments per fer-los eficients.
En resum, estem a punt de passar examen al que s’ha fet en aquests darrers set anys, i comparar-ho amb el que s’havia fet en els vint-i-tres anys anteriors. Les prioritats d’aquests darrers anys han estat clares i tot i la crisis s’ha fet molt. Es poden veure les diferències notables entre uns i altres. Es interessant que tothom faci repàs al que havia vist i el que ha comprovat ara, i decideixi en conseqüència.
Conec bé els protagonistes de la campanya electoral, d’una i altra banda de l’hemicicle del Parlament, i les prioritats de cadascun. També la manera de treballar i la dedicació a la feina. I puc assegurar que l’actual president s’ha guanyat la fama de treballador i honest. Tot i les dificultats ha fet una bona feina, estaria bé poder-la continuar. De vosaltres depèn.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC