Monday, September 20, 2010
EN RECORD DE LABORDETA
A UN BON EXEMPLE
Ahir varem ser molts que ens varem llevar amb una gran tristesa, una vegada assabentats de la mort d’una gran persona, compositor, cantant i polític, entre d’altres dedicacions. L’amic, company i admirat Labordeta ens va deixar. Fins molts pocs dies abans el podíem escoltar de comentarista i ell mateix havia relatat el càncer que patia.
Llàstima que hagi marxat tant aviat. En molts casos 75 anys son pocs, haguéssim volgut tenir-lo un grapat d’anys més. Era la veu de l’experiència , de la saviesa, de la cruesa en les opinions i la contundència en els fets. Ha estat exemple per molts de nosaltres i per mi estat un dels referents en tant que polític.
Per les reaccions a la seva mort, de seguida es comprova si una persona és estimada i admirada i llegint els diaris d’avui, queda clar que s’havia fet un lloc d’honor en tot el país, independentment de l’edat, la procedència o la militància.
Recordo els anys de Diputat al Congrés en que les seves intervencions eren clares i contundents. Sovint trencaven la normalitat parlamentària per esdevenir peces excepcionals del parlamentarisme. Passaran molts anys, abans no tinguem una persona comparable.
I , per sort les noves tecnologies permetran una llarga vida a les seves actuacions, tant parlamentàries, com de la faceta de cantant, com de bon caminant que mostrava una part del país als televidents.
En fi, és lògic que se’l recordi i que se l’estimi. Es bo , agafar-lo com exemple, perquè tenia tot el que un bon polític ha de tenir, ell que mai s’havia imaginat exercir-ne. Recordem-lo, escoltem les seves cançons i sobretot els missatges que contenen. Que descansi en pau.
Ahir varem ser molts que ens varem llevar amb una gran tristesa, una vegada assabentats de la mort d’una gran persona, compositor, cantant i polític, entre d’altres dedicacions. L’amic, company i admirat Labordeta ens va deixar. Fins molts pocs dies abans el podíem escoltar de comentarista i ell mateix havia relatat el càncer que patia.
Llàstima que hagi marxat tant aviat. En molts casos 75 anys son pocs, haguéssim volgut tenir-lo un grapat d’anys més. Era la veu de l’experiència , de la saviesa, de la cruesa en les opinions i la contundència en els fets. Ha estat exemple per molts de nosaltres i per mi estat un dels referents en tant que polític.
Per les reaccions a la seva mort, de seguida es comprova si una persona és estimada i admirada i llegint els diaris d’avui, queda clar que s’havia fet un lloc d’honor en tot el país, independentment de l’edat, la procedència o la militància.
Recordo els anys de Diputat al Congrés en que les seves intervencions eren clares i contundents. Sovint trencaven la normalitat parlamentària per esdevenir peces excepcionals del parlamentarisme. Passaran molts anys, abans no tinguem una persona comparable.
I , per sort les noves tecnologies permetran una llarga vida a les seves actuacions, tant parlamentàries, com de la faceta de cantant, com de bon caminant que mostrava una part del país als televidents.
En fi, és lògic que se’l recordi i que se l’estimi. Es bo , agafar-lo com exemple, perquè tenia tot el que un bon polític ha de tenir, ell que mai s’havia imaginat exercir-ne. Recordem-lo, escoltem les seves cançons i sobretot els missatges que contenen. Que descansi en pau.
# posted by joanroma @ 12:56 AM 
